Negligència famílies

Al Bon Dia del dia 10 de juliol del 2011 apareix la següent notícia:
"El 60% dels casos atesos per l’equip d’atenció als infants és per negligència"

Cito algunes parts que comentaré més endavant:

"cal assenyalar que es considera que es dóna aquest problema de negligència quan en el si de la família hi ha un dèficit en les habilitats parentals per fer front a una atenció adequada i a una cura de l’infant respecte als aspectes bàsics, com són els relatius a la higiene, l’alimentació, la salut i l’educació, entre altres necessitats dels fills que els progenitors no atenen de la manera correcta."

"les causes que justifiquen aquest agreujament dels indicadors de risc, els experts de l’equip assenyalen que si bé la situació de crisi econòmica que es viu en l’actualitat no té una afectació directa en les situacions de negligència o maltractament d’un infant, sí que hi pot haver una relació entre l’augment dels maltractament físics detectats durant aquest any i l’estrès emocional que viuen els progenitors, que comporta sovint que tinguin més dificultats per reconduir la conducta dels fills i utilitzin el càstig físic com a mètode de disciplina.

A més a més, els professionals afegeixen que la precarietat econòmica pot exposar una família a presentar indicadors de risc d’atenció envers els infants, però afegeixen que depèn dels recursos que tinguin per desenvolupar-los."

El contingut d'aquest article fa pensar que en un context on la família s'amoina més de la supervivència (trobar feina o fer hores extres per la manca de feina) que per l'atenció familiar pròpiament dita pot ser una altra de les causes de demandes sòciosanitaries futures.

Sense una atenció pública adequada, les persones poden contractar serveis assistencials sempre i quan els salaris ho permetin. Quan els ingressos familiars es redueixen, aquesta externalització es deixa de contractar. A la càrrega psicològica per la manca d'ingressos se li afegeix la responsabilitat familiar que, sovint, s'acaba convertint amb una càrrega que s'evadeix o es maltracta.

Algunes reflexions sobre el llibre: "Els tres grans reptes de la societat del benestar"

La sanitat, educació, etc. repercuteix en la qualitat de vida dels infants que tindran unes oportunitats o unes altres en funció d'aquestes condicions, segons Esping-Andersen(1).

Si volem un futur amb Igualtat d'Oportunitats hem d'invertir en els infants (capital humà infantil). Per tant, s'ha d'estudiar un sistema de protecció social que garanteixi una educació i una salut igual per tota la infància.

Un nen pobre tindrà més possibilitats de patir problemes de salut, d'inserció al mercat de treball que un ric; segons aquest autor.

(1) Esping-Andersen, Gösta; Palier, Bruno (2010) "Los tres grandes retos del estado del bienestar" Editorial Ariel