David Belliard "Sécurité sociale: copie à revoir" Alternatives Economiques (16/11/11)
Les indemnités journalières en cas d'arrêt maladie ne seront finalement pas revues à la baisse. Les vives protestations, y compris au sein de la majorité, contre cette mesure prévue initialement dans le projet de loi de financement sur la sécurité sociale (PLFSS) pour 2012 ont conduit le gouvernement à y renoncer.
Toutefois, celui-ci propose à la place un quatrième jour de carence pour les salariés du privé en arrêt maladie, et la création d'un jour non indemnisé pour les fonctionnaires qui en étaient jusqu'ici exemptés. Cette mesure pourrait rapporter 280 millions d'euros l'année prochaine, mais va lourdement pénaliser les salariés dont les jours de carence ne sont pas pris en charge par l'entreprise.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reforma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reforma. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de novembre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
El cost de les baixes es dispara amb molts menys assalariats
L’any 2002 hi havia censats al juliol 36.914 assalariats. La xifra va anar in crescendo fins arribar al nivell màxim l’any 2006, amb 41.592. Si durant un lustre els treballadors no van parar de pujar, durant els cinc anys següents no han parat de baixar.
Primer es van incrementar cinc mil llocs de treball i després s’han perdut exactament els mateixos. El juliol de l’any 2011 hi havia registrats 36.283, lleugerament per sota de la xifra de nou anys abans.
L’evolució del mercat laboral contrasta amb la xifra que s’ha de pagar cada any per baixes. Amb els mateixos treballadors de l’any 2002 enguany es multiplicarà per dos cops i mig la quantitat de diners per abonar. De 12,9 a 30,1 milions d’euros. Els motius? Des de la CASS s’apunta la tendència a fer de les baixes un substitutiu del subsidi d’atur. Aquesta és una de les explicacions per a dades incomprensibles teòricament com que si al 2006 amb 5.300 treballadors més es paguessin només dos terços de diners en baixes del que s’abonarà enguany. De 19,2 milions a 30,1. La teoria del subsidi encobert es pot defensar amb l’evolució de les xifres. Abans d’entrar en la crisi els increments dels costos de les baixes eren suaus. El gran salt té lloc el 2008 i el 2009. En cadascun d’aquests dos anys va tenir lloc una pujada superior al 20%.
Primer es van incrementar cinc mil llocs de treball i després s’han perdut exactament els mateixos. El juliol de l’any 2011 hi havia registrats 36.283, lleugerament per sota de la xifra de nou anys abans.
L’evolució del mercat laboral contrasta amb la xifra que s’ha de pagar cada any per baixes. Amb els mateixos treballadors de l’any 2002 enguany es multiplicarà per dos cops i mig la quantitat de diners per abonar. De 12,9 a 30,1 milions d’euros. Els motius? Des de la CASS s’apunta la tendència a fer de les baixes un substitutiu del subsidi d’atur. Aquesta és una de les explicacions per a dades incomprensibles teòricament com que si al 2006 amb 5.300 treballadors més es paguessin només dos terços de diners en baixes del que s’abonarà enguany. De 19,2 milions a 30,1. La teoria del subsidi encobert es pot defensar amb l’evolució de les xifres. Abans d’entrar en la crisi els increments dels costos de les baixes eren suaus. El gran salt té lloc el 2008 i el 2009. En cadascun d’aquests dos anys va tenir lloc una pujada superior al 20%.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
La CASS preveu 60 milions de dèficit sanitari el 2013
De Ricard Poy al Diari d'Andorra
L’increment del dèficit sanitari és una espiral sense fi a menys que es comencin a prendre mesures urgents. Aquest és el missatge que transmeten les dades de què disposa la Seguretat Social respecte a les previsions de números vermells.
El grup parlamentari demòcrata, segons diferents consellers generals, està força preocupat amb les dades. El 2010 van ser uns 26 milions de dèficit, el 2011 seran uns 35 i la previsió per al 2012 arriba als 40. Aquestes xifres són conegudes, tot i que depèn de com es mirin serien més altes. No s’inclou la quantitat en despesa social que la CASS avança i que el Govern paga posteriorment. Per posar un exemple, el 2012 si tenim en compte aquest afegit no serien 40 milions, sinó 40 més 7. El 2013 tindria lloc un salt qualitatiu en el dèficit, segons les previsions de la parapública. S’assolirien els 60 milions d’euros (sumant tots els conceptes) i el sistema quedaria a prop del col·lapse. Els auguris tenen com a punt de sortida que no hi hagués mesures correctores abans d’aquesta data. Fet absolutament improbable, d’altra banda. Per fer front a un dèficit inassumible els demòcrates, segons alguns consellers, treballen en dues línies. D’una banda, el Govern està desenvolupant un conjunt de mesures per reformar substancialment el sistema sanitari amb l’objectiu d’optimitzar el servei i rebaixar de forma sensible la despesa. El treball, que es negociarà amb el PS i els col·lectius afectats, desembocarà en una nova llei de la CASS.
divendres, 7 d’octubre del 2011
La sanitat pública pot ser cooperativa
Per Marià Moreno, president d’Aposta, Escola de Cooperativisme
La sanitat i l’ensenyament han de ser públics, i han de ser-ho perquè les persones del nostre país ho volen. La sobirania rau en el poble. No hi ha dubtes, ni pot haver-hi debat: el “què” -allò que volem- resta prou clar. Una altra cosa és el “com” -de quina forma- es pot fer possible el nostre desig col·lectiu.
Si observem l’ensenyament veiem que el nostre desig queda cobert amb dues xarxes, una privada i una altra pública, que convergeixen en la satisfacció del mateix. Naturalment no sense discrepàncies, no sense errades, però no és arriscat dir que existeix un cert consens social i no es considera especialment dissonant que l’ensenyament públic es vehiculi així. Cal dir que, des del cooperativisme, estem ben d’acord amb aquest model: les nostres escoles cooperatives són concertades i no pas públiques, i algunes d’elles es troben entre les millors escoles de Catalunya.
La sanitat ha seguit altre camí, també existeixen dues xarxes, però no coincideixen. Una d’elles aporta la sanitat pública i l’altra la privada. Pot existir un cert nivell de concertació entre elles per proves i intervencions, però no són el mateix. El “què” de la sanitat pública es desenvolupa bàsicament a través d’un “com” públic.
La sanitat i l’ensenyament han de ser públics, i han de ser-ho perquè les persones del nostre país ho volen. La sobirania rau en el poble. No hi ha dubtes, ni pot haver-hi debat: el “què” -allò que volem- resta prou clar. Una altra cosa és el “com” -de quina forma- es pot fer possible el nostre desig col·lectiu.
Si observem l’ensenyament veiem que el nostre desig queda cobert amb dues xarxes, una privada i una altra pública, que convergeixen en la satisfacció del mateix. Naturalment no sense discrepàncies, no sense errades, però no és arriscat dir que existeix un cert consens social i no es considera especialment dissonant que l’ensenyament públic es vehiculi així. Cal dir que, des del cooperativisme, estem ben d’acord amb aquest model: les nostres escoles cooperatives són concertades i no pas públiques, i algunes d’elles es troben entre les millors escoles de Catalunya.
La sanitat ha seguit altre camí, també existeixen dues xarxes, però no coincideixen. Una d’elles aporta la sanitat pública i l’altra la privada. Pot existir un cert nivell de concertació entre elles per proves i intervencions, però no són el mateix. El “què” de la sanitat pública es desenvolupa bàsicament a través d’un “com” públic.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
La sanidad pública amenazada. Pacto del euro, déficit y recortes sanitarios
/e Carmen San José Pérez en Viento Sur (27/09/11)
(...) Los gobiernos autonómicos dicen estar muy preocupados por el gasto sanitario, entiéndase el gasto sanitario público. El que supone alrededor del 70% del gasto total. Porque lo que no preocupa a ningún gobernante es lo que ha crecido en los últimos años el gasto que tienen que realizan las familias por prestaciones que no están incluidas en los SS, o debido a su mal funcionamiento.
Por lo tanto, lo que está en juego en este como en otros servicios públicos no es tanto lo que en total se gasta en los mismos la ciudadanía, sino lo que se destina a los mismos en los presupuestos del Estado.
(...) La situación actual de los servicios públicos de salud es el fruto de una estrategia aplicada desde mediados de los años ochenta para introducir mecanismos de mercado e ir privatizando las partes más rentables de los mismos.
Por lo tanto, lo que está en juego en este como en otros servicios públicos no es tanto lo que en total se gasta en los mismos la ciudadanía, sino lo que se destina a los mismos en los presupuestos del Estado.
(...) La situación actual de los servicios públicos de salud es el fruto de una estrategia aplicada desde mediados de los años ochenta para introducir mecanismos de mercado e ir privatizando las partes más rentables de los mismos.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Es revisaran les pensions en funció de la situació dels padrins
C. Audí , Diari d'Andorra (17/09/11)
El Govern ha iniciat una revisió de “tots els llindars” de les pensions de la gent gran “per adequar les diferents necessitats”. Així ho va explicar ahir al Diari la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el marc de la celebració de la diada de Meritxell amb els padrins de la residència Solà d’Enclar.
(...) va assenyalar que “independentment d’un increment d’ajudes o de pensions”, el que s’ha de replantejar “són les polítiques en funció de les necessitats”. “I tenir una millor visió de quins són avui dia els grups més vulnerables”, hi va afegir. Perquè, considera, que cal adaptar el tipus d’ajudes “ja que molt sovint parlem només de diners i en canvi es tracta de fer tot un acompanyament i un seguiment”.
El Govern ha iniciat una revisió de “tots els llindars” de les pensions de la gent gran “per adequar les diferents necessitats”. Així ho va explicar ahir al Diari la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el marc de la celebració de la diada de Meritxell amb els padrins de la residència Solà d’Enclar.
(...) va assenyalar que “independentment d’un increment d’ajudes o de pensions”, el que s’ha de replantejar “són les polítiques en funció de les necessitats”. “I tenir una millor visió de quins són avui dia els grups més vulnerables”, hi va afegir. Perquè, considera, que cal adaptar el tipus d’ajudes “ja que molt sovint parlem només de diners i en canvi es tracta de fer tot un acompanyament i un seguiment”.
La lliure elecció total de metge es farà pagar més
Ricard Poy, Diari d'Andorra (29/08/11)
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
divendres, 2 de setembre del 2011
La implantació general dels genèrics arribarà enguany
Ricard Poy "Diari d'Andorra" (17/08/11)
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
La CASS tindrà nova llei el 2012 per fer viable la sanitat
Ricard Poy Diari d'Andorra (18/08/11)
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
El PS qualifica el SAAS com a “paràsit” i aposta per abolir-lo
Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (02/09/11)
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
divendres, 17 de setembre del 2010
Estat del benestar en crisi: desigualtats immigració
Ivan Pivotti
Licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad de Trieste (Italia)
Un sistema de seguridad social que, sin alterar el orden de la economía de mercado, denuncia los excesos de liberalismo y se basa en el fundamento de la redistribución y la igualdad social.
(...) Por un lado, el sistema liberal se caracterizaba (y sigue caracterizándose cada vez más, por ejemplo, en Estados Unidos y en la Gran Bretaña post-Thatcher) por una asistencia “residual”, destinada solamente a los que están en situaciones socialmente marginales, con medios muy limitados, y representa el triunfo de los valores de la iniciativa individual y del mercado libre. Por otro lado, el modelo centro-europeo remunerativo-corporativo (presente en Francia, Alemania, Austria, Bélgica e Italia) se basa en el trabajo asalariado. En este caso, las prestaciones, otorgadas por un Estado fuerte, siempre han sido funcionales a la conservación de las diferencias de clase, aunque las instituciones eclesiásticas, las familias y las redes sociales informales jueguen un papel fundamental.
(...) sólo una estructura social plenamente empleada puede soportar el coste de programas tan ambiciosos y onerosos.
(...) las recesiones provocadas por estas crisis han dañado el tejido laboral de todos estos países provocando importantes bolsas de desempleo entre su población activa. Si esto, además, se produce en países poco poblados y tradicionalmente caracterizados por el pleno empleo (Dinamarca, por ejemplo, presentaba en verano de 2008 una tasa de desempleo que no llegaba al 2 por ciento), donde unas prestaciones sociales muy generosas se financian por medio de las retenciones fiscales, el choque puede ser muy violento. (...) llega un momento en que el ciudadano escandinavo, todavía arropado por sus garantías de bienestar, se siente amenazado y pierde seguridad. El inmigrante que resida regularmente en uno de estos países tiene derecho a percibir algún tipo de prestación desde su primer día de estancia en el país, pero, o quizás también por esto, se topa con un mercado del trabajo excluyente (...)
las reformas del welfare state que se están planteando en los últimos tiempos (...) se están haciendo cada vez más impermeables las fronteras, cada vez hay más obstáculos para obtener residencia o ciudadanía (requisitos formales para tener derecho a toda clase de prestaciones) y, por último, se está planteando la reducción de la cobertura a las familias inmigrantes. (...) La “flexiseguridad” indica un equilibrio entre la necesidad de flexibilidad de los empresarios y la de seguridad de los trabajadores, pero parece ser ya un útil instrumento en mano del capital para deshacerse con facilidad del personal sobrante.
(...) La extrema facilidad de movimiento de los trabajadores dentro de las fronteras europeas provoca una fuerte tensión entre Estados del Bienestar muy cerrados y sistemas económicos muy abiertos. Quizás debamos finalizar con una cuestión abierta: ¿Es que los welfare states nacionales no pueden coexistir con la libertad de movimiento de los trabajadores?
El baile de las sillas en el Estado de Bienestar escandinavo
Ivan Pivotti
Lunes 12 de abril de 2010,
Revista Pueblos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)