Las pensiones no están en peligro

De Vicenç Navarro de la Universitat Pompeu Fabra. Artículo completo en el País (06/02/2013).

Una postura generalizada en los círculos políticos, mediáticos y financieros del país es que el sistema público de pensiones se encuentra ante un gran reto determinado por la transición demográfica.

(...) El porcentaje de población activa también habrá aumentado dentro de cuarenta años

(...) hace 40 años el 18% de los españoles adultos trabajaba en la agricultura. Hoy solo el 2% lo hace, y este 2% produce mucho más de lo que producía hace 40 años el 18% de la población que trabajaba en agricultura. Un trabajador agrícola ahora produce más alimentos de los que antes producían nueve trabajadores, y ello como consecuencia del enorme crecimiento de la productividad. Se habría percibido como una observación innecesariamente alarmista si hace 40 años economistas famosos hubieran escrito en rotativos de gran difusión que, como consecuencia de que los trabajadores estaban abandonando el campo, habría menos producción de alimentos, con lo cual, al cabo de 40 años, la gente de España moriría de hambre.

1.300 assalariats menys que fa un any

Redacció del Diari d'Andorra (14/11/11)

El nombre d’assalariats va caure el mes d’agost fins a situar-se en 36.265 persones, xifra que representa una disminució del 3,7% respecte el mateix mes de l’any passat.

Això suposa, en números absoluts, una reducció de 1.383 persones, segons va fer públic ahir el departament d’Estadística. Com ja és habitual els darrers mesos, el sector més perjudicat és el de la construcció, amb una caiguda del 15,4% en relació amb el mateix període del 2010, percentatge que representa una pèrdua de 697 treballadors.

Darrere seu es troba el grup “indústries manufactureres”, amb un decreixement del 6,5% i 108 assalariats menys, i “hoteleria”, que cau un 5% i perd 221 assalariats pel que fa al mes d’agost del 2010. Des d’Estadística es destaca el sector “agricultura, ramaderia, caça i silvicultura”, ja que en comparació amb el mateix període del 2010 s’ha incrementat un 12,2% i s’han guanyat 21 treballadors.

D’altra banda, les dades també recullen el salari mitjà de l’agost, que es va situar en 1.929,61 euros i es destaquen “altres activitats socials” que s’incrementa un 1,6% (fins arribar als 1.674,38 euros) després de mesos en negatiu.

La sanidad pública amenazada. Pacto del euro, déficit y recortes sanitarios

/e Carmen San José Pérez en Viento Sur (27/09/11) (...) Los gobiernos autonómicos dicen estar muy preocupados por el gasto sanitario, entiéndase el gasto sanitario público. El que supone alrededor del 70% del gasto total. Porque lo que no preocupa a ningún gobernante es lo que ha crecido en los últimos años el gasto que tienen que realizan las familias por prestaciones que no están incluidas en los SS, o debido a su mal funcionamiento.

Por lo tanto, lo que está en juego en este como en otros servicios públicos no es tanto lo que en total se gasta en los mismos la ciudadanía, sino lo que se destina a los mismos en los presupuestos del Estado.

(...) La situación actual de los servicios públicos de salud es el fruto de una estrategia aplicada desde mediados de los años ochenta para introducir mecanismos de mercado e ir privatizando las partes más rentables de los mismos.

Només un de cada 5 andorrans està contractat com a assalariat

Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (31/08/11)

A final de l’any passat, el nombre d’andorrans que constaven com a assalariats per a la CASS era de 7.210. La xifra significa que només un de cada cinc nacionals treballa per compte aliè, situació ben diferent a la dels altres col·lectius de població, com queda reflectit en el recull de dades Andorra’10, el país en xifres, publicat per Crèdit Andorrà. Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones. De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).

La crisi rebaixa els accidents laborals un 25% en cinc anys

(...) La mateixa patronal admet que bona part de la reducció d’incidents que s’ha viscut des del 2006 s’ha d’atribuir al fet que hi ha menys assalariats, malgrat que també hi pugui tenir incidència la conscienciació de les empreses en la necessitat de reduir els riscos laborals, més després de l’entrada en vigor de la Llei de seguretat i salut en el treball, de l’abril del 2009. Encara més simptomàtica és l’evolució viscuda per la construcció, que malgrat continuar sent el sector d’activitat amb més sinistralitat ha perdut pes.

(...) El 2006, al sector es van comunicar fins a 1.816 accidents, una quantitat que l’exercici passat es va quedar en 977. La reducció, per tant, va ser del 46%. Això ha provocat que si el 2006 a la construcció hi havia el 33,7% de tots els sinistres laborals del país, el 2010 només en va aportar el 24,3%.

(...) El comerç –que també inclou els tallers mecànics– ha passat de 1.026 accidents registrats a la CASS a només 771, una disminució del 24%. Pel que fa a incidència, però, continua sent el segon sector, amb un percentatge del 19% del total de sinistres.

En tercera posició hi ha la categoria d’activitats socials i de serveis prestats, amb 558 incidents (614 el 2006), que suposen el 13,9%. L’hoteleria, amb 501 accidents, pels 592 del 2006, representa el 12,46%.

El desempleo, la precariedad y sus consecuencias para la salud

JOAN BENACH Y MARCELO AMABLE 03/09/2002. Tribuna Salud. El País

(...) Un gran número de investigaciones científicas han mostrado con claridad cómo la salud de los desempleados es peor que la de quienes trabajan. Las personas paradas mueren antes, enferman más, tienen más problemas psicológicos, sus estilos de vida son más perjudiciales y su calidad de vida es peor. También se sabe que la desprotección social, no tener seguro de desempleo, empeora la salud. Por ejemplo, un estudio reciente ha demostrado cómo los hombres desempleados que no tienen seguro de desempleo presentan un riesgo cinco veces mayor de padecer un peor estado de salud mental que quienes trabajan. Sin embargo, en los parados con seguro ese riesgo es tan sólo dos veces superior al de quienes trabajan. Dicho de otro modo: la protección social mitiga los efectos perjudiciales del desempleo mientras que su ausencia daña la salud.

Baixen les incapacitats laborals a Catalunya

Dijous, 21 d'octubre de 2010 - 16:49h

La disminució més gran s'ha donat en el grup d'edat de 16 a 24 anys

El nombre de baixes registrades a la feina va disminuir un 7% l'any 2009 amb un total de 501.071 baixes, segons el darrer estudi sobre incapacitats laborals per contingències comunes elaborat per l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM). El nombre de baixes va disminuir un 9% en els homes i un 5% en les dones.

A més, la incidència mensual de les incapacitats temporals de l'any 2010 és lleugerament inferior a l'any 2009 degut en part a la menor incidència de la grip estacional el primer trimestre d'aquest any. La incidència acumulada del primer semestre 2009 és del 16,8% i la del primer semestre 2010 és del 16,1%.

El 64% de les incapacitats temporals duren entre un i quinze dies i el 75% duren fins a un mes, tot i que s'observa una lleugera disminució en els dies de baixa per treballador (5,5) respecte del primer trimestre de 2009 (5,6). Per grups d'edad, la major incidència es troba entre els joves de 16 a 24 (21%), tot i que aquest grup és també on s'ha donat la disminució més gran respecte l'any passat (4,9% menys). L'edat mitjana és de 39,1.

Les malalties que han generat baixes són: osteomuscular (21%), mentals i de comportament (8%), traumes i causes externes (8%), altres exposicions i proves (4%) i tumors (1%).

Desigualtats de gènere en temps de crisi

Sandra Ezquerra

(...) En la primavera del año 2009 la contracción de la demanda de mano de obra llegó también al sector servicios, sector que ocupa a casi un 83% de las mujeres registradas como activas en Catalunya.

(...) En el momento de irrupción de la actual crisis, las mujeres en Catalunya sumábamos el 80,23% de las personas que trabajaban a tiempo parcial y menos del 46% de las personas en posesión de un contrato indefinido. Por otra parte, el salario medio de las ocupadas en el Estado español era, a inicios del año 2008, más de un 25% menor que el de los hombres, hecho profundamente relacionado con la segregación tanto horizontal como vertical del mercado laboral y con nuestra concentración en el sector servicios, caracterizado por altas tasas de precariedad. Además, las mujeres teníamos una mayor presencia que los hombres en la economía sumergida, con la ausencia de derechos laborales y sociales que este hecho comporta. Todo ello se traducía en el tercer trimestre del 2008 en que las mujeres constituíamos hasta un 57,50% de las personas que dependían de prestaciones por desempleo no contributivas. Respecto a las contributivas, además de ser menos de la mitad de los beneficiarios (40,70%), las mujeres las recibíamos en cantidades menores (23,98 euros al día frente a los 28,81 euros los hombres) y durante menos tiempo.

>>>