Redacció del Diari d'Andorra (14/11/11)
El nombre d’assalariats va caure el mes d’agost fins a situar-se en 36.265 persones, xifra que representa una disminució del 3,7% respecte el mateix mes de l’any passat.
Això suposa, en números absoluts, una reducció de 1.383 persones, segons va fer públic ahir el departament d’Estadística. Com ja és habitual els darrers mesos, el sector més perjudicat és el de la construcció, amb una caiguda del 15,4% en relació amb el mateix període del 2010, percentatge que representa una pèrdua de 697 treballadors.
Darrere seu es troba el grup “indústries manufactureres”, amb un decreixement del 6,5% i 108 assalariats menys, i “hoteleria”, que cau un 5% i perd 221 assalariats pel que fa al mes d’agost del 2010. Des d’Estadística es destaca el sector “agricultura, ramaderia, caça i silvicultura”, ja que en comparació amb el mateix període del 2010 s’ha incrementat un 12,2% i s’han guanyat 21 treballadors.
D’altra banda, les dades també recullen el salari mitjà de l’agost, que es va situar en 1.929,61 euros i es destaquen “altres activitats socials” que s’incrementa un 1,6% (fins arribar als 1.674,38 euros) després de mesos en negatiu.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andorra. Mostrar tots els missatges
dimarts, 15 de novembre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
El cost de les baixes es dispara amb molts menys assalariats
L’any 2002 hi havia censats al juliol 36.914 assalariats. La xifra va anar in crescendo fins arribar al nivell màxim l’any 2006, amb 41.592. Si durant un lustre els treballadors no van parar de pujar, durant els cinc anys següents no han parat de baixar.
Primer es van incrementar cinc mil llocs de treball i després s’han perdut exactament els mateixos. El juliol de l’any 2011 hi havia registrats 36.283, lleugerament per sota de la xifra de nou anys abans.
L’evolució del mercat laboral contrasta amb la xifra que s’ha de pagar cada any per baixes. Amb els mateixos treballadors de l’any 2002 enguany es multiplicarà per dos cops i mig la quantitat de diners per abonar. De 12,9 a 30,1 milions d’euros. Els motius? Des de la CASS s’apunta la tendència a fer de les baixes un substitutiu del subsidi d’atur. Aquesta és una de les explicacions per a dades incomprensibles teòricament com que si al 2006 amb 5.300 treballadors més es paguessin només dos terços de diners en baixes del que s’abonarà enguany. De 19,2 milions a 30,1. La teoria del subsidi encobert es pot defensar amb l’evolució de les xifres. Abans d’entrar en la crisi els increments dels costos de les baixes eren suaus. El gran salt té lloc el 2008 i el 2009. En cadascun d’aquests dos anys va tenir lloc una pujada superior al 20%.
Primer es van incrementar cinc mil llocs de treball i després s’han perdut exactament els mateixos. El juliol de l’any 2011 hi havia registrats 36.283, lleugerament per sota de la xifra de nou anys abans.
L’evolució del mercat laboral contrasta amb la xifra que s’ha de pagar cada any per baixes. Amb els mateixos treballadors de l’any 2002 enguany es multiplicarà per dos cops i mig la quantitat de diners per abonar. De 12,9 a 30,1 milions d’euros. Els motius? Des de la CASS s’apunta la tendència a fer de les baixes un substitutiu del subsidi d’atur. Aquesta és una de les explicacions per a dades incomprensibles teòricament com que si al 2006 amb 5.300 treballadors més es paguessin només dos terços de diners en baixes del que s’abonarà enguany. De 19,2 milions a 30,1. La teoria del subsidi encobert es pot defensar amb l’evolució de les xifres. Abans d’entrar en la crisi els increments dels costos de les baixes eren suaus. El gran salt té lloc el 2008 i el 2009. En cadascun d’aquests dos anys va tenir lloc una pujada superior al 20%.
La CASS paga tres cops més del que es cotitza
Ricard Poy, Diari d'Andorra (24/10/2011)
La crisi del sistema sanitari és important, però la de les pensions és molt més greu.
(...) Les previsions fetes fins ara eren preocupants, però la crisi les ha empitjorat pel descens d’assalariats. Amb el sistema actual en deu anys les cotitzacions mensuals seran inferiors als pagaments de jubilacions. Aquí comença la fallida que culmina deu anys deprés quan es gasti l’últim euro que quedarà a la caixa.
El problema prové de diferents fronts que inclourien la gestió dubtosa durant algunes etapes o l’incomprensible estancament de les cotitzacions durant dècades, però el motiu fonamental es troba en un fet ben simple: no s’ha actualitzat l’esperança de vida a l’hora de remunerar les jubilacions. Quan la CASS es va crear el 1968 l’esperança de vida era de 71,4 anys. Per tant estava previst que si una persona es jubilava als 65 havia de recuperar tot el que havia cotitzat en aquests 6,4 anys. El càlcul tenia lògica, però una data de caducitat molt curta. Pocs anys després l’esperança de vida ja havia augmentat i la remuneració de les pensions no es va reajustar. Es continuava tornant l’equivalent a la cotització en 6,4 anys. Tots els anys que es vivien a posteriori la pensió provenia de les pensions del futur.
La crisi del sistema sanitari és important, però la de les pensions és molt més greu.
(...) Les previsions fetes fins ara eren preocupants, però la crisi les ha empitjorat pel descens d’assalariats. Amb el sistema actual en deu anys les cotitzacions mensuals seran inferiors als pagaments de jubilacions. Aquí comença la fallida que culmina deu anys deprés quan es gasti l’últim euro que quedarà a la caixa.
El problema prové de diferents fronts que inclourien la gestió dubtosa durant algunes etapes o l’incomprensible estancament de les cotitzacions durant dècades, però el motiu fonamental es troba en un fet ben simple: no s’ha actualitzat l’esperança de vida a l’hora de remunerar les jubilacions. Quan la CASS es va crear el 1968 l’esperança de vida era de 71,4 anys. Per tant estava previst que si una persona es jubilava als 65 havia de recuperar tot el que havia cotitzat en aquests 6,4 anys. El càlcul tenia lògica, però una data de caducitat molt curta. Pocs anys després l’esperança de vida ja havia augmentat i la remuneració de les pensions no es va reajustar. Es continuava tornant l’equivalent a la cotització en 6,4 anys. Tots els anys que es vivien a posteriori la pensió provenia de les pensions del futur.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
La CASS preveu 60 milions de dèficit sanitari el 2013
De Ricard Poy al Diari d'Andorra
L’increment del dèficit sanitari és una espiral sense fi a menys que es comencin a prendre mesures urgents. Aquest és el missatge que transmeten les dades de què disposa la Seguretat Social respecte a les previsions de números vermells.
El grup parlamentari demòcrata, segons diferents consellers generals, està força preocupat amb les dades. El 2010 van ser uns 26 milions de dèficit, el 2011 seran uns 35 i la previsió per al 2012 arriba als 40. Aquestes xifres són conegudes, tot i que depèn de com es mirin serien més altes. No s’inclou la quantitat en despesa social que la CASS avança i que el Govern paga posteriorment. Per posar un exemple, el 2012 si tenim en compte aquest afegit no serien 40 milions, sinó 40 més 7. El 2013 tindria lloc un salt qualitatiu en el dèficit, segons les previsions de la parapública. S’assolirien els 60 milions d’euros (sumant tots els conceptes) i el sistema quedaria a prop del col·lapse. Els auguris tenen com a punt de sortida que no hi hagués mesures correctores abans d’aquesta data. Fet absolutament improbable, d’altra banda. Per fer front a un dèficit inassumible els demòcrates, segons alguns consellers, treballen en dues línies. D’una banda, el Govern està desenvolupant un conjunt de mesures per reformar substancialment el sistema sanitari amb l’objectiu d’optimitzar el servei i rebaixar de forma sensible la despesa. El treball, que es negociarà amb el PS i els col·lectius afectats, desembocarà en una nova llei de la CASS.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Es revisaran les pensions en funció de la situació dels padrins
C. Audí , Diari d'Andorra (17/09/11)
El Govern ha iniciat una revisió de “tots els llindars” de les pensions de la gent gran “per adequar les diferents necessitats”. Així ho va explicar ahir al Diari la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el marc de la celebració de la diada de Meritxell amb els padrins de la residència Solà d’Enclar.
(...) va assenyalar que “independentment d’un increment d’ajudes o de pensions”, el que s’ha de replantejar “són les polítiques en funció de les necessitats”. “I tenir una millor visió de quins són avui dia els grups més vulnerables”, hi va afegir. Perquè, considera, que cal adaptar el tipus d’ajudes “ja que molt sovint parlem només de diners i en canvi es tracta de fer tot un acompanyament i un seguiment”.
El Govern ha iniciat una revisió de “tots els llindars” de les pensions de la gent gran “per adequar les diferents necessitats”. Així ho va explicar ahir al Diari la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el marc de la celebració de la diada de Meritxell amb els padrins de la residència Solà d’Enclar.
(...) va assenyalar que “independentment d’un increment d’ajudes o de pensions”, el que s’ha de replantejar “són les polítiques en funció de les necessitats”. “I tenir una millor visió de quins són avui dia els grups més vulnerables”, hi va afegir. Perquè, considera, que cal adaptar el tipus d’ajudes “ja que molt sovint parlem només de diners i en canvi es tracta de fer tot un acompanyament i un seguiment”.
La lliure elecció total de metge es farà pagar més
Ricard Poy, Diari d'Andorra (29/08/11)
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
divendres, 2 de setembre del 2011
La implantació general dels genèrics arribarà enguany
Ricard Poy "Diari d'Andorra" (17/08/11)
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
La CASS tindrà nova llei el 2012 per fer viable la sanitat
Ricard Poy Diari d'Andorra (18/08/11)
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
Només un de cada 5 andorrans està contractat com a assalariat
Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (31/08/11)
A final de l’any passat, el nombre d’andorrans que constaven com a assalariats per a la CASS era de 7.210. La xifra significa que només un de cada cinc nacionals treballa per compte aliè, situació ben diferent a la dels altres col·lectius de població, com queda reflectit en el recull de dades Andorra’10, el país en xifres, publicat per Crèdit Andorrà. Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones. De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).
A final de l’any passat, el nombre d’andorrans que constaven com a assalariats per a la CASS era de 7.210. La xifra significa que només un de cada cinc nacionals treballa per compte aliè, situació ben diferent a la dels altres col·lectius de població, com queda reflectit en el recull de dades Andorra’10, el país en xifres, publicat per Crèdit Andorrà. Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones. De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).
El PS qualifica el SAAS com a “paràsit” i aposta per abolir-lo
Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (02/09/11)
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
dilluns, 11 de juliol del 2011
El Govern prepara la reforma de les pensions
El Govern està totalment decidit a transformar totalment la Caixa Andorrana de Seguretat Social. I no només ho farà a la branca general, tal com ja es va explicar públicament. L’executiu també està decidit a modificar completament el sistema de la branca vellesa.
(...) l’executiu té clar que ara per ara la prioritat és la de malaltia, en dèficit creixent. De moment, les jubilacions “encara estaran en superàvit durant un temps”.
(...) “no hi ha fórmules màgiques” i que “de solucions no n’hi ha un centenar per triar”. Així, van posar en relleu que els països europeus de l’entorn ja estan marcant el camí, en certa manera, en aplicar canvis com un retard en l’edat de jubilació o l’adequació dels períodes de cotització. Un altre aspecte que el Govern veu urgent canviar és l’estimació d’esperança de vida, que està “força allunyada de la realitat”. Actualment està situada en una mitjana de 74 anys, però algunes estadístiques indiquen que, en realitat, ja supera els 85.
(...) Una altra variable que podria estudiar-se és canviar la cotització de cada punt. És una qüestió que el consell d’administració de la CASS fa temps que planteja.
L’objectiu que s’ha marcat l’administració és reformar en primer lloc la branca general, però les modificacions a la de vellesa “haurien d’estar fetes abans que el nombre de pensionistes creixi exponencialment”, cosa que segons els estudis actuarials que la CASS té sobre la taula podria començar a passar en uns deu anys.
(...) segons van informar les fonts és un procés que també comptarà “amb la participació de tothom”.
De moment, el Govern admet que alguns d’aquests compromisos “no es podran assumir”, especialment si continua la situació de dèficit crònic, que l’executiu actual situa entre els 70 i els 80 milions anuals.
(...) l’executiu té clar que ara per ara la prioritat és la de malaltia, en dèficit creixent. De moment, les jubilacions “encara estaran en superàvit durant un temps”.
(...) “no hi ha fórmules màgiques” i que “de solucions no n’hi ha un centenar per triar”. Així, van posar en relleu que els països europeus de l’entorn ja estan marcant el camí, en certa manera, en aplicar canvis com un retard en l’edat de jubilació o l’adequació dels períodes de cotització. Un altre aspecte que el Govern veu urgent canviar és l’estimació d’esperança de vida, que està “força allunyada de la realitat”. Actualment està situada en una mitjana de 74 anys, però algunes estadístiques indiquen que, en realitat, ja supera els 85.
(...) Una altra variable que podria estudiar-se és canviar la cotització de cada punt. És una qüestió que el consell d’administració de la CASS fa temps que planteja.
L’objectiu que s’ha marcat l’administració és reformar en primer lloc la branca general, però les modificacions a la de vellesa “haurien d’estar fetes abans que el nombre de pensionistes creixi exponencialment”, cosa que segons els estudis actuarials que la CASS té sobre la taula podria començar a passar en uns deu anys.
(...) segons van informar les fonts és un procés que també comptarà “amb la participació de tothom”.
De moment, el Govern admet que alguns d’aquests compromisos “no es podran assumir”, especialment si continua la situació de dèficit crònic, que l’executiu actual situa entre els 70 i els 80 milions anuals.
dimecres, 15 de juny del 2011
La CASS planteja retardar la jubilació per salvar el sistema
(...) “la CASS considera que la branca de jubilació no és sostenible a llarg termini” i al mateix temps recorda que la majoria de països europeus ja han adoptat mesures dràstiques per reduir la tendència. “S’haurien de plantejar les reformes necessàries del nostre sistema públic de pensions a fi de preservar-lo a llarg termini.” Com a exemple de possibles actuacions es proposa un paquet de reformes molt similars a les que ja han donat a conèixer estats de l’entorn, principalment “l’endarreriment de l’edat de jubilació”. Malgrat tot, la CASS reconeix que es tracta d’un treball “de gran envergadura i transcendència”, i troba aconsellable que s’emprengui amb el consens de tots els agents econòmics i socials del país.
Se suggereixen, també, altres mesures, com ara “l’ampliació del nombre d’anys necessaris per accedir al 100 per cent de la pensió”, la “incentivació de la permanència voluntària a la vida laboral” o l’increment de “les restriccions en les prejubilacions”. La memòria de la CASS també planteja la necessitat de revisar prestacions com les de viduïtat o invalidesa.
Esgotament en 18 anys
La memòria financera de la Seguretat Social treballa amb la hipòtesi que el fons de pensions podria començar a ser deficitari el 2025 i que les reserves es podrien esgotar en divuit anys. El coeficient que s’aplica des de l’1 de gener passat comporta, segons el text, que la CASS “retorni als pensionistes de jubilació aproximadament tres vegades de mitjana la totalitat de les aportacions realitzades al llarg de la vida laboral”. La parapública recorda que l’esperança de vida actual se situa en els 84 anys, amb la qual cosa hi ha una “descompensació evident” entre les quantitats que s’han de percebre i les aportacions que es fan al fons.
(...) La CASS també assenyala que el fons de reserves no podrà “fer front a l’augment de despesa donat per l’increment del nombre de pensionistes”, combinat amb una proporció cada cop menor d’assegurats.
L'ENTITAT RECLAMA L'APROVACIÓ URGENT DEL PRESSUPOST DEL 2012
Entre les mesures que la CASS reclama per a la reforma de la branca general, en números vermells des de fa tres mesos, hi ha l’aprovació ràpida del pressupost del 2012, a fi d’evitar que es doni una situació similar a la de l’any passat, quan el Govern va treballar amb els comptes prorrogats.
(...) En el document es recorda que la llei prohibeix expressament el préstec entre branques de la parapública. (...) la CASS adverteix que calen mesures estructurals urgents, com en el cas de la branca de jubilació, (...) El dèficit del 2009 va quedar per sobre dels 26 milions.
Se suggereixen, també, altres mesures, com ara “l’ampliació del nombre d’anys necessaris per accedir al 100 per cent de la pensió”, la “incentivació de la permanència voluntària a la vida laboral” o l’increment de “les restriccions en les prejubilacions”. La memòria de la CASS també planteja la necessitat de revisar prestacions com les de viduïtat o invalidesa.
Esgotament en 18 anys
La memòria financera de la Seguretat Social treballa amb la hipòtesi que el fons de pensions podria començar a ser deficitari el 2025 i que les reserves es podrien esgotar en divuit anys. El coeficient que s’aplica des de l’1 de gener passat comporta, segons el text, que la CASS “retorni als pensionistes de jubilació aproximadament tres vegades de mitjana la totalitat de les aportacions realitzades al llarg de la vida laboral”. La parapública recorda que l’esperança de vida actual se situa en els 84 anys, amb la qual cosa hi ha una “descompensació evident” entre les quantitats que s’han de percebre i les aportacions que es fan al fons.
(...) La CASS també assenyala que el fons de reserves no podrà “fer front a l’augment de despesa donat per l’increment del nombre de pensionistes”, combinat amb una proporció cada cop menor d’assegurats.
L'ENTITAT RECLAMA L'APROVACIÓ URGENT DEL PRESSUPOST DEL 2012
Entre les mesures que la CASS reclama per a la reforma de la branca general, en números vermells des de fa tres mesos, hi ha l’aprovació ràpida del pressupost del 2012, a fi d’evitar que es doni una situació similar a la de l’any passat, quan el Govern va treballar amb els comptes prorrogats.
(...) En el document es recorda que la llei prohibeix expressament el préstec entre branques de la parapública. (...) la CASS adverteix que calen mesures estructurals urgents, com en el cas de la branca de jubilació, (...) El dèficit del 2009 va quedar per sobre dels 26 milions.
dimarts, 14 de juny del 2011
Beal alerta que perillen les pensions dels que no visquin al país
El president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), Josep Maria Beal, va advertir que “arribarà un moment en què o es troba algun sistema o hi haurà problemes de falta de diner” per pagar les pensions del futur, tenint en compte que a Andorra “tenim pocs habitants però una massa treballadora molt gran”.
(...) Apujar les cotitzacions
Una de les mesures que podria ajudar a reduir el dèficit seria l’augment de les cotitzacions. Beal va assegurar que aquesta qüestió no s’ha plantejat en el si del consell d’administració però que tampoc es pot descartar. En tot cas, sí que va deixar clar que es tractaria de l’últim recurs.
(...) Apujar les cotitzacions
Una de les mesures que podria ajudar a reduir el dèficit seria l’augment de les cotitzacions. Beal va assegurar que aquesta qüestió no s’ha plantejat en el si del consell d’administració però que tampoc es pot descartar. En tot cas, sí que va deixar clar que es tractaria de l’últim recurs.
dilluns, 23 de maig del 2011
Control de la despesa a la CASS
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) continua endavant amb l’objectiu de reduir, d’allà on es pugui, la despesa sanitària i eixugar els números vermells que l’ofeguen, especialment en la branca de malaltia.
(...) La parapública, després d’haver aplicat mesures que afecten les nomenclatures de les analítiques i la implantació d’una llista de medicaments genèrics, pretén fer “alguna cosa similar” amb les radiografies, els escàners, les ecografies i les TAC.
(...) Reduir el cost de les proves analítiques fins a aconseguir entre un 10 i un 12 per cent d’estalvi en la despesa anual de la CASS.
dilluns, 9 de maig del 2011
La crisi rebaixa els accidents laborals un 25% en cinc anys
(...) La mateixa patronal admet que bona part de la reducció d’incidents que s’ha viscut des del 2006 s’ha d’atribuir al fet que hi ha menys assalariats, malgrat que també hi pugui tenir incidència la conscienciació de les empreses en la necessitat de reduir els riscos laborals, més després de l’entrada en vigor de la Llei de seguretat i salut en el treball, de l’abril del 2009. Encara més simptomàtica és l’evolució viscuda per la construcció, que malgrat continuar sent el sector d’activitat amb més sinistralitat ha perdut pes.
(...) El 2006, al sector es van comunicar fins a 1.816 accidents, una quantitat que l’exercici passat es va quedar en 977. La reducció, per tant, va ser del 46%. Això ha provocat que si el 2006 a la construcció hi havia el 33,7% de tots els sinistres laborals del país, el 2010 només en va aportar el 24,3%.
(...) El comerç –que també inclou els tallers mecànics– ha passat de 1.026 accidents registrats a la CASS a només 771, una disminució del 24%. Pel que fa a incidència, però, continua sent el segon sector, amb un percentatge del 19% del total de sinistres.
En tercera posició hi ha la categoria d’activitats socials i de serveis prestats, amb 558 incidents (614 el 2006), que suposen el 13,9%. L’hoteleria, amb 501 accidents, pels 592 del 2006, representa el 12,46%.
(...) El 2006, al sector es van comunicar fins a 1.816 accidents, una quantitat que l’exercici passat es va quedar en 977. La reducció, per tant, va ser del 46%. Això ha provocat que si el 2006 a la construcció hi havia el 33,7% de tots els sinistres laborals del país, el 2010 només en va aportar el 24,3%.
(...) El comerç –que també inclou els tallers mecànics– ha passat de 1.026 accidents registrats a la CASS a només 771, una disminució del 24%. Pel que fa a incidència, però, continua sent el segon sector, amb un percentatge del 19% del total de sinistres.
En tercera posició hi ha la categoria d’activitats socials i de serveis prestats, amb 558 incidents (614 el 2006), que suposen el 13,9%. L’hoteleria, amb 501 accidents, pels 592 del 2006, representa el 12,46%.
diumenge, 6 de febrer del 2011
Tendències obesitat Andorra
Clara Garnica. "Andorra, dins la tendència mundial que duplica les xifres d'obesos" El Periòdic (06/02/11)
(...) Al 2008 l'IMG mitjà mundial es va situar en 23,8 pels homes i en 24,1 per les dones. Les dades més recents al Principat, i que daten del 2004, situen la mitjana dels homes en un índex de 26 i la de les dones en 24,95. I tenint en compte, tal i com constaten des del col·legi, que les dades han augmentat els darrers anys, aquesta xifra pot ser lleugerament superior actualment.
A més d'obesitat, un consum calòric més elevat del que l'organisme necessita pot derivar també en un augment del colesterol a la sang. En aquest sentit, la revista The Lancet situa Andorra en el panorama mundial. Segons asseguren, Alemanya, Groenlàndia, Islàndia i Andorra són els països occidentals amb el colesterol més alt, amb una mitjana de sèrum de colesterol total al voltant dels 5,5 mmol/l. Durich va manifestar al respecte que aquest índex elevat pot venir determinat «per un sedentarisme excessiu al nostre país, ja que el 90% de la població andorrana camina menys de deu minuts diaris», a més de l'augment del consum de plats precuinats i congelats, més rics en greixos saturats. I també la crisi condicionat l'obesitat, «la gent consumeix menys peix pel seu preu elevat i en canvi consumeix més restauració del tipus fast-food pel preu atractiu que presenten», va exposar la dietista. (...)
(...) Al 2008 l'IMG mitjà mundial es va situar en 23,8 pels homes i en 24,1 per les dones. Les dades més recents al Principat, i que daten del 2004, situen la mitjana dels homes en un índex de 26 i la de les dones en 24,95. I tenint en compte, tal i com constaten des del col·legi, que les dades han augmentat els darrers anys, aquesta xifra pot ser lleugerament superior actualment.
A més d'obesitat, un consum calòric més elevat del que l'organisme necessita pot derivar també en un augment del colesterol a la sang. En aquest sentit, la revista The Lancet situa Andorra en el panorama mundial. Segons asseguren, Alemanya, Groenlàndia, Islàndia i Andorra són els països occidentals amb el colesterol més alt, amb una mitjana de sèrum de colesterol total al voltant dels 5,5 mmol/l. Durich va manifestar al respecte que aquest índex elevat pot venir determinat «per un sedentarisme excessiu al nostre país, ja que el 90% de la població andorrana camina menys de deu minuts diaris», a més de l'augment del consum de plats precuinats i congelats, més rics en greixos saturats. I també la crisi condicionat l'obesitat, «la gent consumeix menys peix pel seu preu elevat i en canvi consumeix més restauració del tipus fast-food pel preu atractiu que presenten», va exposar la dietista. (...)
dijous, 14 d’octubre del 2010
Les xarxes de salut permetran que la visita al psicòleg sigui reemborsable
Marià Miño, Bon Dia (13 octubre 2010) El secretari d’Estat de Salut i Treball, Jesús de Tena, ha avançat aquest dimecres que la nova regulació de l’atenció sanitària en xarxa possibilitarà que la visita al psicòleg sigui reemborsable, una iniciativa que dóna resposta a una de les principals demandes del Col·legi de Psicòlegs i equipara aquest camp amb altres prestacions de salut.
De Tena ha informat d’aquest avenç coincidint amb l’aprovació, per part del consell de ministres, del decret de regulació de l’atenció sanitària i sociosanitària en xarxa, que servirà per reforçar l’atenció primària i per coordinar de forma progressiva les necessitats dels pacients.
(...)
El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, ha explicat (...) que el decret de regulació de l’atenció sanitària i sociosanitària en xarxa permetrà “coordinar els diferents serveis, desenvolupar l’itinerari clínic i elaborar un conveni marc per desenvolupar accions específiques, com les cures pal·liatives, l’atenció domiciliària i l’atenció maternoinfantil”. Per la seva banda, De Tena ha assenyalat que les xarxes hauran “d’ampliar les respostes en l’àmbit ambulatori i no limitar-se a l’atenció hospitalària”.
(...)
dimarts, 5 d’octubre del 2010
La gent gran reclama pensions més dignes i més atenció a domicili
Redacció Diari d'Andorra
1 Octubre de 2010
Diari d'Andorra
(...) El president de la Federació d’Associacions de Gent Gran, Marcel Besolí, va manifestar que novament a l’assemblea es van reivindicar pensions més dignes. “Els problemes de la gent gran s’han agreujat perquè el nivell de vida ha pujat i les pensions estan al mateix lloc i voldríem que això s’equilibrés”, va comentar. Tanmateix, la gent gran reivindica un programa d’atenció a domicili “més actiu i més abordable per a la gent que vulgui continuar a casa i no anar a una residència”.
(...)
dilluns, 20 de setembre del 2010
Sanitat aposta per millorar l’atenció domiciliària per a la tercera edat
Agències
Divendres 17 de setembre de 2010,
Diari d'Andorra
La (...) ministra de Salut, Benestar i Treball (...) assegura que un dels objectius que s’ha fixat en arribar al càrrec és millorar i potenciar l’atenció domiciliària “per garantir que les persones grans puguin romandre al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat”.
Per fer-ho, Bonet diu que s’han de coordinar bé els serveis que estan oferint els comuns amb els del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), així com fer millores en el col·lectiu de cuidadors i la resta de professionals que hi participen.
(...) La ministra va manifestar que les seves prioritats són intentar que les persones visquin al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat i garantir que posteriorment puguin gaudir d’uns serveis residencials adaptats i de màxima qualitat. Per fer possible el primer objectiu, Bonet ha dit que ja es disposa de l’estructura i dels recursos, però que cal organitzar-los bé i millorar el servei d’atenció domiciliària. Pel que fa als recursos residencials, l’objectiu és permetre que la persona no quedi aïllada de l’entorn familiar i fer que els centres siguin el més humans possibles. Tenint en compte l’evolució poblacional, que indica un augment de la gent gran, la ministra va dir que “tard o d’hora es necessitaran més recursos”, tot i que s’ha d’estudiar molt bé què cal i “cap a on anem” abans de fer coses “que potser no són necessàries en aquest moment”.
Per fer-ho, Bonet diu que s’han de coordinar bé els serveis que estan oferint els comuns amb els del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), així com fer millores en el col·lectiu de cuidadors i la resta de professionals que hi participen.
(...) La ministra va manifestar que les seves prioritats són intentar que les persones visquin al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat i garantir que posteriorment puguin gaudir d’uns serveis residencials adaptats i de màxima qualitat. Per fer possible el primer objectiu, Bonet ha dit que ja es disposa de l’estructura i dels recursos, però que cal organitzar-los bé i millorar el servei d’atenció domiciliària. Pel que fa als recursos residencials, l’objectiu és permetre que la persona no quedi aïllada de l’entorn familiar i fer que els centres siguin el més humans possibles. Tenint en compte l’evolució poblacional, que indica un augment de la gent gran, la ministra va dir que “tard o d’hora es necessitaran més recursos”, tot i que s’ha d’estudiar molt bé què cal i “cap a on anem” abans de fer coses “que potser no són necessàries en aquest moment”.
divendres, 17 de setembre del 2010
Conferència sobre la diabetis i l’exercici físic com a teràpia
Marià Miño
Dimecres 15 de Setembre de 2010
Bon Dia
El dietista i nutricionista Serafín Murillo va oferir ahir al vespre, a l’edifici Crèdit Centre, una conferència sobre la importància de l’exercici físic com a teràpia aplicada al tractament de la diabetis.
El conferenciant és diplomat en activitat física, salut i fitness, i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades, Ciberdem.
(...) Murillo va explicar que “la pràctica regular de l’exercici físic ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars i millora el benestar i la qualitat de vida”. En aquest sentit, l’expert va apuntar que “quan una persona amb diabetis fa exercici, a banda dels beneficis generals d’aquesta activitat, aconsegueix altres efectes molt interessants per a la seva malaltia: ajuda al control metabòlic de la diabetis, del nivell de glucèmia i de l’acció de la insulina”.
La xerrada va ser organitzada per l’organització de la Fundació Crèdit Andorrà, en col·laboració amb l’Associació de Diabètics d’Andorra, una entitat que treballa per fer costat al malalt i a la família i per establir un pont amb els professionals que els poden ajudar i amb altres persones que han passat per la mateixa situació, que poden aportar les seves experiències.
El conferenciant és diplomat en activitat física, salut i fitness, i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades, Ciberdem.
(...) Murillo va explicar que “la pràctica regular de l’exercici físic ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars i millora el benestar i la qualitat de vida”. En aquest sentit, l’expert va apuntar que “quan una persona amb diabetis fa exercici, a banda dels beneficis generals d’aquesta activitat, aconsegueix altres efectes molt interessants per a la seva malaltia: ajuda al control metabòlic de la diabetis, del nivell de glucèmia i de l’acció de la insulina”.
La xerrada va ser organitzada per l’organització de la Fundació Crèdit Andorrà, en col·laboració amb l’Associació de Diabètics d’Andorra, una entitat que treballa per fer costat al malalt i a la família i per establir un pont amb els professionals que els poden ajudar i amb altres persones que han passat per la mateixa situació, que poden aportar les seves experiències.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)