La CASS paga tres cops més del que es cotitza

Ricard Poy, Diari d'Andorra (24/10/2011)

La crisi del sistema sanitari és important, però la de les pensions és molt més greu.

(...) Les previsions fetes fins ara eren preocupants, però la crisi les ha empitjorat pel descens d’assalariats. Amb el sistema actual en deu anys les cotitzacions mensuals seran inferiors als pagaments de jubilacions. Aquí comença la fallida que culmina deu anys deprés quan es gasti l’últim euro que quedarà a la caixa.

El problema prové de diferents fronts que inclourien la gestió dubtosa durant algunes etapes o l’incomprensible estancament de les cotitzacions durant dècades, però el motiu fonamental es troba en un fet ben simple: no s’ha actualitzat l’esperança de vida a l’hora de remunerar les jubilacions. Quan la CASS es va crear el 1968 l’esperança de vida era de 71,4 anys. Per tant estava previst que si una persona es jubilava als 65 havia de recuperar tot el que havia cotitzat en aquests 6,4 anys. El càlcul tenia lògica, però una data de caducitat molt curta. Pocs anys després l’esperança de vida ja havia augmentat i la remuneració de les pensions no es va reajustar. Es continuava tornant l’equivalent a la cotització en 6,4 anys. Tots els anys que es vivien a posteriori la pensió provenia de les pensions del futur.

La sanidad pública amenazada. Pacto del euro, déficit y recortes sanitarios

/e Carmen San José Pérez en Viento Sur (27/09/11) (...) Los gobiernos autonómicos dicen estar muy preocupados por el gasto sanitario, entiéndase el gasto sanitario público. El que supone alrededor del 70% del gasto total. Porque lo que no preocupa a ningún gobernante es lo que ha crecido en los últimos años el gasto que tienen que realizan las familias por prestaciones que no están incluidas en los SS, o debido a su mal funcionamiento.

Por lo tanto, lo que está en juego en este como en otros servicios públicos no es tanto lo que en total se gasta en los mismos la ciudadanía, sino lo que se destina a los mismos en los presupuestos del Estado.

(...) La situación actual de los servicios públicos de salud es el fruto de una estrategia aplicada desde mediados de los años ochenta para introducir mecanismos de mercado e ir privatizando las partes más rentables de los mismos.

Andorra serà a la presidència d'un òrgan regional de l'OMS

Redacció Bon Dia

Dimarts 14 de setembre de 2010,

 Bon Dia

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=11622&Itemid=999 

El Comitè Regional per Europa de l’Organització Mundial de la Salut (...) ha elegit Andorra com a membre de l’executiva del Comitè Regional, i assumirà la vicepresidència executiva. Alhora, Andorra ha assumit la presidència del Comitè Permanent del Comitè Regional (CPCR), òrgan (...) que té com a missió principal vetllar perquè l’oficina regional desenvolupi les accions i els mandats que li són donats pel seu màxim òrgan de govern, és a dir, el mateix Comitè Regional i l’Assemblea Mundial de la Salut (...)

Aquesta presidència al si d’aquesta organització de les Nacions Unides s’estendrà un any (setembre 2010-setembre 2011), període que coincideix amb el darrer any de mandat d’Andorra al si d’aquest comitè executiu. 

(...) L’oficina regional s’ha marcat el repte d’instaurar una nova política sanitària regional per a l’any 2020 (Salut 2020), basada principalment en set eixos d’acció: 

1. crear un nou model de govern de la salut a escala internacional (...) i a establir un marc de cooperació.
2. dotar l’organització d’un nou model de finançament. 
3. establir un marc concret d’acció, prioritzant els esforços en la lluita contra les malalties cròniques o no contagioses, 
4. continuar la lluita contra les malalties transmissibles. 
5. impulsar el desplegament de la Declaració de Parma, iniciant la posada en marxa d’un pla regional d’entorn i salut.
6. ajudar els països a trobar vies que assegurin el finançament dels sistemes sanitaris i 
7. insistir que les polítiques de salut necessiten accions transversals i multisectorials.