Diseasesome

El pesticida DDT a la sang de la mare podria contribuir a l'obesitat del nen

CREAL, 6 d'octubre 2010

Tot i que el pesticida DDT està prohibit des de 1977, encara avui persisteix el seu subproducte en el nostre organisme ja que té un temps de vida d'uns 20 anys.

Els nadons de mares amb pes normal, els nivells de DDE de les quals són més alts, tenen el doble de risc de patir un creixement accelerat durant els primers sis mesos així com de tenir un IMC alt als 14 mesos.

(...) Aquesta investigació publicada a la revista Environmental Health Perspectives (EHP), va analitzar les dades recollides entre 2004 i 2006 en una mostra de 518 dones residents a Sabadell que formen part del projecte INMA (Infància i Medi Ambient)

¿Epidemia de enfermedad de las vacas locas?

No podemos prevenirla o curarla, ni siquiera diagnosticarla hasta que los fatales síntomas finales aparecen. La enfermedad es la variante de la enfermedad de Creutzfeld-Jacob (vECJ), una de las enfermedades llamadas encefalopatías espongiformes transmisibles (EETs), las cuales son causadas por formas anormales de proteínas priónicas. (...) Estas enfermedades generan grandes agujeros llenos de líquido en el tejido cerebral ya que la acumulación de priones aberrantes provoca la muerte de las neuronas, las células nerviosas. Estos agujeros son la característica que da nombre a estas enfermedades: encefalopatías (enfermedades del cerebro) espongiformes (con apariencia de esponja).

Las EETs afectan al sistema nervioso central, y los síntomas incluyen problemas de coordinación y equilibrio, temblores y espasmos incontrolables. En humanos, las EETs causan además cambios de personalidad y depresión, y los enfermos padecen confusión, problemas de memoria e insomnio. A medida que la enfermedad progresa, la mayoría de funciones mentales se pierden, incluyendo el habla. Todas las EETs son fatales, y hasta ahora no se conoce ninguna cura.

Una enquesta sobre salut mental servirà per detectar necessitats

Redacció Bon Dia

Dijous 16, Setembre de 2010

Bon Dia

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=11645&Itemid=999 

El Govern ha decidit tirar endavant una enquesta centrada en la salut mental(...) per conèixer en profunditat les necessitats que tenen les persones que pateixen alguna malaltia mental. L’objectiu principal és posar en marxa les accions i fer les intervencions necessàries que permetin una atenció eficient en salut mental i que afavoreixin també la plena reinserció i integració d’aquest col·lectiu en la societat.

D’aquesta manera, l’enquesta es durà a terme mitjançant un conveni establert entre les institucions següents: el ministeri de Salut, Benestar i Treball, que coordinarà el projecte; la Fundació Aurora Fornés i Padreny, que n’assumirà el finançament, i el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans, que s’encarregarà del treball de camp.

(...) El treball de camp es durà a terme els pròxims mesos de novembre i desembre, tal com s’ha especificat des de l’executiu.

(...) En l’estudi (...) es diferencia dos eixos d’investigació, un eix socioantropològic i un altre d’epidemiològic. L’objectiu de l’eix socioantropològic és fer una descripció de la representació mental que la població té de la malaltia mental, els malalts mentals i les diferents formes d’ajuda i atenció.
Referent al segon eix, l’epidemiològic, l’objectiu és obtenir una aproximació a la prevalença dels trastorns mentals en la població general.

(...) Els trastorns mentals són malalties molt prevalents que constitueixen un problema important de salut pública i que tenen un gran impacte en termes de dependència, discapacitat i despesa econòmica i sanitària (OMS, 2003). A escala mundial, aproximadament el 14% de la càrrega global d’aquestes patologies es pot atribuir a trastorns psiquiàtrics de naturalesa crònica, com per exemple la depressió.

Andorra serà a la presidència d'un òrgan regional de l'OMS

Redacció Bon Dia

Dimarts 14 de setembre de 2010,

 Bon Dia

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=11622&Itemid=999 

El Comitè Regional per Europa de l’Organització Mundial de la Salut (...) ha elegit Andorra com a membre de l’executiva del Comitè Regional, i assumirà la vicepresidència executiva. Alhora, Andorra ha assumit la presidència del Comitè Permanent del Comitè Regional (CPCR), òrgan (...) que té com a missió principal vetllar perquè l’oficina regional desenvolupi les accions i els mandats que li són donats pel seu màxim òrgan de govern, és a dir, el mateix Comitè Regional i l’Assemblea Mundial de la Salut (...)

Aquesta presidència al si d’aquesta organització de les Nacions Unides s’estendrà un any (setembre 2010-setembre 2011), període que coincideix amb el darrer any de mandat d’Andorra al si d’aquest comitè executiu. 

(...) L’oficina regional s’ha marcat el repte d’instaurar una nova política sanitària regional per a l’any 2020 (Salut 2020), basada principalment en set eixos d’acció: 

1. crear un nou model de govern de la salut a escala internacional (...) i a establir un marc de cooperació.
2. dotar l’organització d’un nou model de finançament. 
3. establir un marc concret d’acció, prioritzant els esforços en la lluita contra les malalties cròniques o no contagioses, 
4. continuar la lluita contra les malalties transmissibles. 
5. impulsar el desplegament de la Declaració de Parma, iniciant la posada en marxa d’un pla regional d’entorn i salut.
6. ajudar els països a trobar vies que assegurin el finançament dels sistemes sanitaris i 
7. insistir que les polítiques de salut necessiten accions transversals i multisectorials.