Strengthening health-system emergency preparedness. Toolkit for assessing health-system capacity for crisis management. Part 1. User manual

This standardized toolkit, pilot tested in several countries since 2007, helps countries assess the capacity of their health systems to respond to various threats and identify gaps. It breaks down the complex crisis-preparedness process into manageable units, thus enabling a ministry of health to:

 

• record and classify information regarding its capacity to manage crises;
• establish responsibility for specific tasks;
• determine the relationship between those involved in these tasks (partners, sectors, disciplines) with the aim of synergizing resources;
• identify shortcomings and gaps; and
• monitor progress.

It provides instructions on how to carry out an assessment; suggestions on the selection of assessment sites; recommendations on follow-up of the assessment and development of a plan of action; information about the essential attributes to identify and indicator-related questions to ask; and a list of possible sources of the information required to assess the essential attributes.

 

The assessment form is available as a companion volume.

Best practice in estimating the costs of alcohol - Recommendations for future studies

Moller et Matic (2010).

ABSTRACT:

This report aims to summarize best practice in estimating the attributable and avoidable costs of alcohol and to make recommendations for making such estimates in future studies. It discusses the conceptual basis for such cost studies, and then goes through the conceptual and methodological challenges for each type of cost in turn. It recommends (i) changes in terminology used; (ii) the consistent and explicit consideration of “external” costs (i.e. costs to others); (iii) more sophisticated modelling of the effect of policy interventions on costs; (iv) more robust attempts to quantify alcohol’s causal effect on harms and costs; (v) a demostration project using new methodologies; (vi) the use of scenarios rather than existing sensitivity analyses; (vii) importing data from other studies rather than simply missing out certain types of cost; (viii) taking account of future health and resource costs; and (ix) not using the “human capital” method for valuing the labour costs of premature mortality within the main estimates.

Avaluació Impacte en la Salut (HIA)

María Sandín-Vázquez y Antonio Sarría-Santamaría

"Evaluación de impacto en salud: valorando la efectividad de las políticas en la salud de las poblaciones"

Mayo-Junio 2008

Revista Española de Salud Pública v.82 nº3

La Evaluación de Impacto en Salud es una metodología integral propuesta por la OMS para determinar el impacto sobre la salud de los proyectos, propuestas de políticas y estrategias que originalmente no traten específicamente de la salud, pero que tengan un efecto en la misma. (...)

La Evaluación de Impacto en Salud es un proceso multidisciplinar que combina evidencias cualitativas y cuantitativas en un marco de toma de decisiones y está basada en un modelo de salud que incluye los determinantes económicos, políticos, sociales, psicológicos y ambientales de la salud. Es decir, las intervenciones con un impacto real en la salud de las poblaciones deben tener un enfoque global y ser de nivel estructural, con medidas de Salud Pública decididas a nivel político, por lo que los responsables de poner en marcha esas medidas deben implicarse en el proceso de toma de decisiones y en la posterior evaluación de su efectividad. Para poder realizar Evaluación de Impacto en Salud, es necesario facilitar la integración entre los datos existentes para realizar el diagnóstico inicial y poder investigar a posteriori los efectos de las medidas políticas llevadas a cabo. De esta manera será posible monitorizar los efectos sobre la salud que tengan las acciones identificadas en la Evaluación de Impacto en Salud, maximizando sus potenciales efectos positivos y evitando los posibles efectos adversos.

Classificació Internacional de Malalties (ICD) de l'OMS

1. Malalties parasitàries i infeccioses
2. Neoplasmes (tumors i carcinomes)
3. Malalties de la sang i del sistema immunològic
4. Malalties endocrines (diabetes, tiroides, obesitat, transtorns metabolisme...)
5. Desordres mentals
6. Malalties sistema nerviós i dels òrgans sensorials (degeneratives, neuropaties, etc.)
7. Malalties dels ulls 
8. Malalties de l'oïda
9. Malalties sistema cardiocirculatori
10. Malalties sistema respiratori
11. Malalties del sistema digestiu
12. Malalties de la pell
13. Malalties del sistema locomotriu (artropaties, osteopatia...)
14. Malalties sistema genitourinari
15. Malalties de l'embaràs, del part i "puerperio"
16. Determinades condicions originades en el període perinatal
17. Malalties congènites, malformacions i alteracions cromosòmiques
18. Símptomes i observacions clíniques o de laboratori anormals no classificades a altres
19. Lesions, ferides, intoxicacions i altres factors externs
20. Causes externes de morbilitat i mortalitat
21. Factors d'influència en l'estat de salut i en contacte amb els serveis sanitaris
22. Codis per motius especials

Carta Otawa

Els pre-requisits per la salut segons la carta d'Otawa signada per l'OMS al 1986 són:

• Pau
• Refugi
• Educació
• Alimentació
• Ingressos
• Ecosistema estable
• Recursos sostenibles
• Justícia social i equitat

La millora de la salut requereix aquests fonaments bàsics.

24% of European children aged 6–9 are overweight

Regional Office for Europe

WHO

The WHO Regional Office for Europe has established a European childhood obesity surveillance system in fifteen countries in the Region. The system aims to routinely measure trends in overweight and obesity in primary school children (6-9 years), in order to understand the progress of the epidemic in this population group and to permit intercountry comparisons within the European Region.

Preliminary results of the first round indicate that on average 24% of the children aged 6-9 years old are overweight or obese (based on the 2007 WHO growth reference for children and adolescents). These results are presented on 25 September 2010 at the II World Congress of Public Health Nutrition in Porto, Portugal.

"European Childhood Obesity Surveillance Initiative (COSI) – first standardized, European-wide surveillance systems for nutrition policy development"

Andorra serà a la presidència d'un òrgan regional de l'OMS

Redacció Bon Dia

Dimarts 14 de setembre de 2010,

 Bon Dia

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=11622&Itemid=999 

El Comitè Regional per Europa de l’Organització Mundial de la Salut (...) ha elegit Andorra com a membre de l’executiva del Comitè Regional, i assumirà la vicepresidència executiva. Alhora, Andorra ha assumit la presidència del Comitè Permanent del Comitè Regional (CPCR), òrgan (...) que té com a missió principal vetllar perquè l’oficina regional desenvolupi les accions i els mandats que li són donats pel seu màxim òrgan de govern, és a dir, el mateix Comitè Regional i l’Assemblea Mundial de la Salut (...)

Aquesta presidència al si d’aquesta organització de les Nacions Unides s’estendrà un any (setembre 2010-setembre 2011), període que coincideix amb el darrer any de mandat d’Andorra al si d’aquest comitè executiu. 

(...) L’oficina regional s’ha marcat el repte d’instaurar una nova política sanitària regional per a l’any 2020 (Salut 2020), basada principalment en set eixos d’acció: 

1. crear un nou model de govern de la salut a escala internacional (...) i a establir un marc de cooperació.
2. dotar l’organització d’un nou model de finançament. 
3. establir un marc concret d’acció, prioritzant els esforços en la lluita contra les malalties cròniques o no contagioses, 
4. continuar la lluita contra les malalties transmissibles. 
5. impulsar el desplegament de la Declaració de Parma, iniciant la posada en marxa d’un pla regional d’entorn i salut.
6. ajudar els països a trobar vies que assegurin el finançament dels sistemes sanitaris i 
7. insistir que les polítiques de salut necessiten accions transversals i multisectorials.

Declaració de Palma

Fifth Ministerial Conference on Environment and Health

“Protecting children’s health in a changing environment”

World Health Organization

10-12 March 2010,

Parma Declaration on Environmental and Health

 http://www.euro.who.int/en/who-we-are/policy-documents/parma-declaration-on-environment-and-health 

Intensify our efforts to implement the commitments made through previous WHO ministerial conferences, especially those set out in the Children’s Environment and Health Action Plan for Europe (CEHAPE).

(...) Committed to act on the key environment and health challenges of our time:

1. the health and environmental impacts of climate change and related policies;
2. the health risks to children and other vulnerable groups posed by poor environmental, working and living conditions (especially the lack of water and sanitation);
3. socioeconomic and gender inequalities in the human environment and health, amplified by the financial crisis;
4. the burden of noncommunicable diseases, in particular to the extent that it can be reduced through adequate policies in areas such as urban development, transport, food safety and nutrition, and living and working environments;
5. concerns raised by persistent, endocrine-disrupting and bio-accumulating harmful chemicals and (nano)particles; and by novel and emerging issues; and
6. insufficient resources in parts of the WHO European Region.