dimarts, 19 d’octubre del 2010

Best practice in estimating the costs of alcohol - Recommendations for future studies

Moller et Matic (2010).

ABSTRACT:
This report aims to summarize best practice in estimating the attributable and avoidable costs of alcohol and to make recommendations for making such estimates in future studies. It discusses the conceptual basis for such cost studies, and then goes through the conceptual and methodological challenges for each type of cost in turn. It recommends (i) changes in terminology used; (ii) the consistent and explicit consideration of “external” costs (i.e. costs to others); (iii) more sophisticated modelling of the effect of policy interventions on costs; (iv) more robust attempts to quantify alcohol’s causal effect on harms and costs; (v) a demostration project using new methodologies; (vi) the use of scenarios rather than existing sensitivity analyses; (vii) importing data from other studies rather than simply missing out certain types of cost; (viii) taking account of future health and resource costs; and (ix) not using the “human capital” method for valuing the labour costs of premature mortality within the main estimates.



DESTACAT:
Propòsits per estudiar els costos d’una malaltia (p. 4-5):


  • Mostrar que és un problema greu per la societat i l’economia;
  • comparar els impactes amb altres problemes socials i de salut;
  • indicar quines polítiques són les òptimes per mínimitzar els costos



METODOLOGIES PER AVALUAR COSTOS (p. 8-9):

L’estimació del mínim cost es pot fer mitjançant 3 metodologies:

  • Aproximació epidemiològica: no és massa útil per proposar polítiques (mètode d’experimentació amb redistribucions arbitràries)
  • Aproximació normal Arcadiana: per realitzar comparatives amb altres països
  • Aproximació mitjançant la introducció de intervencions efectives (el principal problema és realitzar una estimació quantitativa del efecte de diferents polítiques)


COM AVALUAR UNA VIDA SANA (p. 38-41):

  • Mitjançant entrevistes
  • Convertir els diferents impactes en salut a una unitat de salut i aplicar un valor en diners
  • QALY (Quality Adjusted Life-year): una qualitat de vida perfecta és igual a 1 i se li resten els anys de vida de qualitat degudes a una determinada malaltia o addicció)
  • WHOQOL: qüestionari desenvolupat per l’OMS per avaluar la qualitat de vida de la població (física, mental, relacions socials i entorn ambiental)


RECOMANACIONS PER AVALUAR ELS COSTOS D’UNA MALALTIA:

  1. S’han de considerar els costos en salut, en treball i productivitat i les pèrdues no financeres en benestar. L’aproximació feta des del COI s’hauria d’ignorar.
  2. S’han de presentar per una banda, el total dels costos financers i per l’altra el cost econòmic total del benestar. Ens hem d’assegurar que les diferències entre els dos queden clares.
  3. Els estudis de costos han d’estimar els costos externs i el cost social total a la mateixa vegada, recordant excloure costos interns (privats) dels primers i traspassar-los al cost social total.
  4. S’han de justificar i determinar quins són costos interns i quins externs.
  5. Per descartar costos, s’hauria d’utilitzar una metodologia badada en l’aproximació de intervencions per avaluar els efectes de no incloure aquest cost.
  6. S’hauria d’investigar més en l’exclusió de costos, especialment en la manca de dades històriques i modelitzant diverses intervencions i els seus efectes.
  7. Futures investigacions haurien de quantificar qualsevol vincle causal entre una malaltia i les repercussions; especialment en l’atur, decreixement en la productivitat del lloc de treball i costos no financers de benestar.
  8. Investigacions futures també haurien de quantificar qualsevol vincle causal entre la malaltia i els beneficis en les empreses vinculades amb salut.
  9. Tots els costos s’haurien d’avaluar en tres grups d’escenaris: probable, possible (i més conservador) i plausible. Per cada escenari, les estimacions s’haurien de fer utilitzant la combinació de totes les assumpcions.
  10. Quan és impossible obtenir dades d’algun cost, és preferible obtenir les dades d’algun país que es pugui comparar. Les dades importades s’han de presentar de forma diferent per cada escenari per ensenyar clarament que no són del país d’estudi.
  11. Els costos de treball (aproximació capital humà) derivats de la mortalitat prematura no han d’estar inclosos en la estimació principal. Haurien de considerar-se separadament en un altre estudi de costos.
“Best practice in estimating the costs of alcohol - recommendations for future studies”
World Health Organization

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada