C. Audí , Diari d'Andorra (17/09/11)
El Govern ha iniciat una revisió de “tots els llindars” de les pensions de la gent gran “per adequar les diferents necessitats”.
Així ho va explicar ahir al Diari la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el marc de la celebració de la diada de Meritxell amb els padrins de la residència Solà d’Enclar.
(...) va assenyalar que “independentment d’un increment d’ajudes o de pensions”, el que s’ha de replantejar “són les polítiques en funció de les necessitats”. “I tenir una millor visió de quins són avui dia els grups més vulnerables”, hi va afegir. Perquè, considera, que cal adaptar el tipus d’ajudes “ja que molt sovint parlem només de diners i en canvi es tracta de fer tot un acompanyament i un seguiment”.
dimecres, 21 de setembre del 2011
La lliure elecció total de metge es farà pagar més
Ricard Poy, Diari d'Andorra (29/08/11)
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
divendres, 2 de setembre del 2011
La implantació general dels genèrics arribarà enguany
Ricard Poy "Diari d'Andorra" (17/08/11)
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
La CASS tindrà nova llei el 2012 per fer viable la sanitat
Ricard Poy Diari d'Andorra (18/08/11)
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
Només un de cada 5 andorrans està contractat com a assalariat
Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (31/08/11)
A final de l’any passat, el nombre d’andorrans que constaven com a assalariats per a la CASS era de 7.210. La xifra significa que només un de cada cinc nacionals treballa per compte aliè, situació ben diferent a la dels altres col·lectius de població, com queda reflectit en el recull de dades Andorra’10, el país en xifres, publicat per Crèdit Andorrà. Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones. De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).
A final de l’any passat, el nombre d’andorrans que constaven com a assalariats per a la CASS era de 7.210. La xifra significa que només un de cada cinc nacionals treballa per compte aliè, situació ben diferent a la dels altres col·lectius de població, com queda reflectit en el recull de dades Andorra’10, el país en xifres, publicat per Crèdit Andorrà. Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones. De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).
El PS qualifica el SAAS com a “paràsit” i aposta per abolir-lo
Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (02/09/11)
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)