dilluns, 20 de setembre del 2010

Desigualtats de gènere en temps de crisi

Sandra Ezquerra

(...) En la primavera del año 2009 la contracción de la demanda de mano de obra llegó también al sector servicios, sector que ocupa a casi un 83% de las mujeres registradas como activas en Catalunya.

(...) En el momento de irrupción de la actual crisis, las mujeres en Catalunya sumábamos el 80,23% de las personas que trabajaban a tiempo parcial y menos del 46% de las personas en posesión de un contrato indefinido. Por otra parte, el salario medio de las ocupadas en el Estado español era, a inicios del año 2008, más de un 25% menor que el de los hombres, hecho profundamente relacionado con la segregación tanto horizontal como vertical del mercado laboral y con nuestra concentración en el sector servicios, caracterizado por altas tasas de precariedad. Además, las mujeres teníamos una mayor presencia que los hombres en la economía sumergida, con la ausencia de derechos laborales y sociales que este hecho comporta. Todo ello se traducía en el tercer trimestre del 2008 en que las mujeres constituíamos hasta un 57,50% de las personas que dependían de prestaciones por desempleo no contributivas. Respecto a las contributivas, además de ser menos de la mitad de los beneficiarios (40,70%), las mujeres las recibíamos en cantidades menores (23,98 euros al día frente a los 28,81 euros los hombres) y durante menos tiempo.

>>>

Sanitat aposta per millorar l’atenció domiciliària per a la tercera edat

Agències
Divendres 17 de setembre de 2010,
 Diari d'Andorra
La (...) ministra de Salut, Benestar i Treball (...) assegura que un dels objectius que s’ha fixat en arribar al càrrec és millorar i potenciar l’atenció domiciliària “per garantir que les persones grans puguin romandre al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat”.

Per fer-ho, Bonet diu que s’han de coordinar bé els serveis que estan oferint els comuns amb els del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), així com fer millores en el col·lectiu de cuidadors i la resta de professionals que hi participen. 



(...) La ministra va manifestar que les seves prioritats són intentar que les persones visquin al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat i garantir que posteriorment puguin gaudir d’uns serveis residencials adaptats i de màxima qualitat. Per fer possible el primer objectiu, Bonet ha dit que ja es disposa de l’estructura i dels recursos, però que cal organitzar-los bé i millorar el servei d’atenció domiciliària. Pel que fa als recursos residencials, l’objectiu és permetre que la persona no quedi aïllada de l’entorn familiar i fer que els centres siguin el més humans possibles. Tenint en compte l’evolució poblacional, que indica un augment de la gent gran, la ministra va dir que “tard o d’hora es necessitaran més recursos”, tot i que s’ha d’estudiar molt bé què cal i “cap a on anem” abans de fer coses “que potser no són necessàries en aquest moment”.

    Virus, estrés, medio ambiente y enfermedades

    Máximo Sandín 
    Doctor en Ciencias Biólogicas y en Bioantropología. Profesor de Evolución Humana y Ecología en el Departamento de Biología de la Universidad Autonoma de Madrid

    (...) Se ha comprobado experimentalmente que los órganos o tejidos sometidos a estrés o “agresiones” ambientales pueden emitir partículas virales. Por eso se asocian enfermedades como el cáncer, la artritis, el síndrome de fatiga crónica y otras asociaciones aún más absurdas a un origen viral. La conclusión (provisional) que se puede obtener de todo esto es que los virus asociados con enfermedades serían virus que tienen una función concreta en los organismos y su aparición se debe a que han sido sometidos a una agresión ambiental o alguna manipulación como las antes descritas. 


    “Los virus no son patógenos por definición”
    Dr. Máximo Sandín
    Septiembre 2010
    La ciencia y sus demonios

    divendres, 17 de setembre del 2010

    Conferència sobre la diabetis i l’exercici físic com a teràpia



    El dietista i nutricionista Serafín Murillo va oferir ahir al vespre, a l’edifici Crèdit Centre, una conferència sobre la importància de l’exercici físic com a teràpia aplicada al tractament de la diabetis.

    El conferenciant és diplomat en activitat física, salut i fitness, i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades, Ciberdem.


    (...) Murillo va explicar que “la pràctica regular de l’exercici físic ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars i millora el benestar i la qualitat de vida”. En aquest sentit, l’expert va apuntar que “quan una persona amb diabetis fa exercici, a banda dels beneficis generals d’aquesta activitat, aconsegueix altres efectes molt interessants per a la seva malaltia: ajuda al control metabòlic de la diabetis, del nivell de glucèmia i de l’acció de la insulina”.


    La xerrada va ser organitzada per l’organització de la Fundació Crèdit Andorrà, en col·laboració amb l’Associació de Diabètics d’Andorra, una entitat que treballa per fer costat al malalt i a la família i per establir un pont amb els professionals que els poden ajudar i amb altres persones que han passat per la mateixa situació, que poden aportar les seves experiències.

    Algunes reflexions sobre el llibre: "Els tres grans reptes de la societat del benestar"

    La sanitat, educació, etc. repercuteix en la qualitat de vida dels infants que tindran unes oportunitats o unes altres en funció d'aquestes condicions, segons Esping-Andersen(1).




    Si volem un futur amb Igualtat d'Oportunitats hem d'invertir en els infants (capital humà infantil). Per tant, s'ha d'estudiar un sistema de protecció social que garanteixi una educació i una salut igual per tota la infància.



    Un nen pobre tindrà més possibilitats de patir problemes de salut, d'inserció al mercat de treball que un ric; segons aquest autor.

    (1) Esping-Andersen, Gösta; Palier, Bruno (2010) "Los tres grandes retos del estado del bienestar" Editorial Ariel

    Medicina preventiva

    Segons John Zulueta, president de Sanitas, la prevenció de la malaltia s’ha de donar per:
    • Atenció primària
    • Foment cultura de la salut
    • Alimentació saludable
    • Activitat física moderada
    • Evitar mals hàbits
    • Benestar (medicina preventiva versus medicina resolutiva)
    Zulueta, John "La medicina eficiente es más barata" Índice nº20, Revista de Estadística y Sociedad del Instituto Nacional de Estadística (2007http://www.revistaindice.com/numero20/

    Una enquesta sobre salut mental servirà per detectar necessitats

    Redacció Bon Dia
    Dijous 16, Setembre de 2010
    Bon Dia
    El Govern ha decidit tirar endavant una enquesta centrada en la salut mental(...) per conèixer en profunditat les necessitats que tenen les persones que pateixen alguna malaltia mental. L’objectiu principal és posar en marxa les accions i fer les intervencions necessàries que permetin una atenció eficient en salut mental i que afavoreixin també la plena reinserció i integració d’aquest col·lectiu en la societat.

    D’aquesta manera, l’enquesta es durà a terme mitjançant un conveni establert entre les institucions següents: el ministeri de Salut, Benestar i Treball, que coordinarà el projecte; la Fundació Aurora Fornés i Padreny, que n’assumirà el finançament, i el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans, que s’encarregarà del treball de camp.

    (...) El treball de camp es durà a terme els pròxims mesos de novembre i desembre, tal com s’ha especificat des de l’executiu.
    (...) En l’estudi (...) es diferencia dos eixos d’investigació, un eix socioantropològic i un altre d’epidemiològic. L’objectiu de l’eix socioantropològic és fer una descripció de la representació mental que la població té de la malaltia mental, els malalts mentals i les diferents formes d’ajuda i atenció.
    Referent al segon eix, l’epidemiològic, l’objectiu és obtenir una aproximació a la prevalença dels trastorns mentals en la població general.
    (...) Els trastorns mentals són malalties molt prevalents que constitueixen un problema important de salut pública i que tenen un gran impacte en termes de dependència, discapacitat i despesa econòmica i sanitària (OMS, 2003). A escala mundial, aproximadament el 14% de la càrrega global d’aquestes patologies es pot atribuir a trastorns psiquiàtrics de naturalesa crònica, com per exemple la depressió.