Desigualtats de gènere en temps de crisi

Sandra Ezquerra

(...) En la primavera del año 2009 la contracción de la demanda de mano de obra llegó también al sector servicios, sector que ocupa a casi un 83% de las mujeres registradas como activas en Catalunya.

(...) En el momento de irrupción de la actual crisis, las mujeres en Catalunya sumábamos el 80,23% de las personas que trabajaban a tiempo parcial y menos del 46% de las personas en posesión de un contrato indefinido. Por otra parte, el salario medio de las ocupadas en el Estado español era, a inicios del año 2008, más de un 25% menor que el de los hombres, hecho profundamente relacionado con la segregación tanto horizontal como vertical del mercado laboral y con nuestra concentración en el sector servicios, caracterizado por altas tasas de precariedad. Además, las mujeres teníamos una mayor presencia que los hombres en la economía sumergida, con la ausencia de derechos laborales y sociales que este hecho comporta. Todo ello se traducía en el tercer trimestre del 2008 en que las mujeres constituíamos hasta un 57,50% de las personas que dependían de prestaciones por desempleo no contributivas. Respecto a las contributivas, además de ser menos de la mitad de los beneficiarios (40,70%), las mujeres las recibíamos en cantidades menores (23,98 euros al día frente a los 28,81 euros los hombres) y durante menos tiempo.

>>>

Sanitat aposta per millorar l’atenció domiciliària per a la tercera edat

Agències

Divendres 17 de setembre de 2010,

 Diari d'Andorra

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=6683 

La (...) ministra de Salut, Benestar i Treball (...) assegura que un dels objectius que s’ha fixat en arribar al càrrec és millorar i potenciar l’atenció domiciliària “per garantir que les persones grans puguin romandre al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat”.

Per fer-ho, Bonet diu que s’han de coordinar bé els serveis que estan oferint els comuns amb els del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), així com fer millores en el col·lectiu de cuidadors i la resta de professionals que hi participen. 


(...) La ministra va manifestar que les seves prioritats són intentar que les persones visquin al seu domicili el màxim de temps possible amb la millor qualitat i garantir que posteriorment puguin gaudir d’uns serveis residencials adaptats i de màxima qualitat. Per fer possible el primer objectiu, Bonet ha dit que ja es disposa de l’estructura i dels recursos, però que cal organitzar-los bé i millorar el servei d’atenció domiciliària. Pel que fa als recursos residencials, l’objectiu és permetre que la persona no quedi aïllada de l’entorn familiar i fer que els centres siguin el més humans possibles. Tenint en compte l’evolució poblacional, que indica un augment de la gent gran, la ministra va dir que “tard o d’hora es necessitaran més recursos”, tot i que s’ha d’estudiar molt bé què cal i “cap a on anem” abans de fer coses “que potser no són necessàries en aquest moment”.

Virus, estrés, medio ambiente y enfermedades

Máximo Sandín 

Doctor en Ciencias Biólogicas y en Bioantropología. Profesor de Evolución Humana y Ecología en el Departamento de Biología de la Universidad Autonoma de Madrid

(...) Se ha comprobado experimentalmente que los órganos o tejidos sometidos a estrés o “agresiones” ambientales pueden emitir partículas virales. Por eso se asocian enfermedades como el cáncer, la artritis, el síndrome de fatiga crónica y otras asociaciones aún más absurdas a un origen viral. La conclusión (provisional) que se puede obtener de todo esto es que los virus asociados con enfermedades serían virus que tienen una función concreta en los organismos y su aparición se debe a que han sido sometidos a una agresión ambiental o alguna manipulación como las antes descritas. 

“Los virus no son patógenos por definición”

Dr. Máximo Sandín

Septiembre 2010

La ciencia y sus demonios

http://cnho.wordpress.com/2010/09/15/%E2%80%9Clos-virus-no-son-patogenos-por-definicion%E2%80%9D/

Conferència sobre la diabetis i l’exercici físic com a teràpia

Marià Miño

Dimecres 15 de Setembre de 2010

Bon Dia

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=11637&Itemid=999

El dietista i nutricionista Serafín Murillo va oferir ahir al vespre, a l’edifici Crèdit Centre, una conferència sobre la importància de l’exercici físic com a teràpia aplicada al tractament de la diabetis.

El conferenciant és diplomat en activitat física, salut i fitness, i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades, Ciberdem.

(...) Murillo va explicar que “la pràctica regular de l’exercici físic ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars i millora el benestar i la qualitat de vida”. En aquest sentit, l’expert va apuntar que “quan una persona amb diabetis fa exercici, a banda dels beneficis generals d’aquesta activitat, aconsegueix altres efectes molt interessants per a la seva malaltia: ajuda al control metabòlic de la diabetis, del nivell de glucèmia i de l’acció de la insulina”.


La xerrada va ser organitzada per l’organització de la Fundació Crèdit Andorrà, en col·laboració amb l’Associació de Diabètics d’Andorra, una entitat que treballa per fer costat al malalt i a la família i per establir un pont amb els professionals que els poden ajudar i amb altres persones que han passat per la mateixa situació, que poden aportar les seves experiències.

Algunes reflexions sobre el llibre: "Els tres grans reptes de la societat del benestar"

La sanitat, educació, etc. repercuteix en la qualitat de vida dels infants que tindran unes oportunitats o unes altres en funció d'aquestes condicions, segons Esping-Andersen(1).

Si volem un futur amb Igualtat d'Oportunitats hem d'invertir en els infants (capital humà infantil). Per tant, s'ha d'estudiar un sistema de protecció social que garanteixi una educació i una salut igual per tota la infància.

Un nen pobre tindrà més possibilitats de patir problemes de salut, d'inserció al mercat de treball que un ric; segons aquest autor.

(1) Esping-Andersen, Gösta; Palier, Bruno (2010) "Los tres grandes retos del estado del bienestar" Editorial Ariel

Medicina preventiva

Segons John Zulueta, president de Sanitas, la prevenció de la malaltia s’ha de donar per:

• Atenció primària
• Foment cultura de la salut
• Alimentació saludable
• Activitat física moderada
• Evitar mals hàbits
• Benestar (medicina preventiva versus medicina resolutiva)

Zulueta, John "La medicina eficiente es más barata" Índice nº20, Revista de Estadística y Sociedad del Instituto Nacional de Estadística (2007) http://www.revistaindice.com/numero20/

Una enquesta sobre salut mental servirà per detectar necessitats

Redacció Bon Dia

Dijous 16, Setembre de 2010

Bon Dia

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=11645&Itemid=999 

El Govern ha decidit tirar endavant una enquesta centrada en la salut mental(...) per conèixer en profunditat les necessitats que tenen les persones que pateixen alguna malaltia mental. L’objectiu principal és posar en marxa les accions i fer les intervencions necessàries que permetin una atenció eficient en salut mental i que afavoreixin també la plena reinserció i integració d’aquest col·lectiu en la societat.

D’aquesta manera, l’enquesta es durà a terme mitjançant un conveni establert entre les institucions següents: el ministeri de Salut, Benestar i Treball, que coordinarà el projecte; la Fundació Aurora Fornés i Padreny, que n’assumirà el finançament, i el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans, que s’encarregarà del treball de camp.

(...) El treball de camp es durà a terme els pròxims mesos de novembre i desembre, tal com s’ha especificat des de l’executiu.

(...) En l’estudi (...) es diferencia dos eixos d’investigació, un eix socioantropològic i un altre d’epidemiològic. L’objectiu de l’eix socioantropològic és fer una descripció de la representació mental que la població té de la malaltia mental, els malalts mentals i les diferents formes d’ajuda i atenció.
Referent al segon eix, l’epidemiològic, l’objectiu és obtenir una aproximació a la prevalença dels trastorns mentals en la població general.

(...) Els trastorns mentals són malalties molt prevalents que constitueixen un problema important de salut pública i que tenen un gran impacte en termes de dependència, discapacitat i despesa econòmica i sanitària (OMS, 2003). A escala mundial, aproximadament el 14% de la càrrega global d’aquestes patologies es pot atribuir a trastorns psiquiàtrics de naturalesa crònica, com per exemple la depressió.

Andorra serà a la presidència d'un òrgan regional de l'OMS

Redacció Bon Dia

Dimarts 14 de setembre de 2010,

 Bon Dia

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=11622&Itemid=999 

El Comitè Regional per Europa de l’Organització Mundial de la Salut (...) ha elegit Andorra com a membre de l’executiva del Comitè Regional, i assumirà la vicepresidència executiva. Alhora, Andorra ha assumit la presidència del Comitè Permanent del Comitè Regional (CPCR), òrgan (...) que té com a missió principal vetllar perquè l’oficina regional desenvolupi les accions i els mandats que li són donats pel seu màxim òrgan de govern, és a dir, el mateix Comitè Regional i l’Assemblea Mundial de la Salut (...)

Aquesta presidència al si d’aquesta organització de les Nacions Unides s’estendrà un any (setembre 2010-setembre 2011), període que coincideix amb el darrer any de mandat d’Andorra al si d’aquest comitè executiu. 

(...) L’oficina regional s’ha marcat el repte d’instaurar una nova política sanitària regional per a l’any 2020 (Salut 2020), basada principalment en set eixos d’acció: 

1. crear un nou model de govern de la salut a escala internacional (...) i a establir un marc de cooperació.
2. dotar l’organització d’un nou model de finançament. 
3. establir un marc concret d’acció, prioritzant els esforços en la lluita contra les malalties cròniques o no contagioses, 
4. continuar la lluita contra les malalties transmissibles. 
5. impulsar el desplegament de la Declaració de Parma, iniciant la posada en marxa d’un pla regional d’entorn i salut.
6. ajudar els països a trobar vies que assegurin el finançament dels sistemes sanitaris i 
7. insistir que les polítiques de salut necessiten accions transversals i multisectorials.

Declaració de Palma

Fifth Ministerial Conference on Environment and Health

“Protecting children’s health in a changing environment”

World Health Organization

10-12 March 2010,

Parma Declaration on Environmental and Health

 http://www.euro.who.int/en/who-we-are/policy-documents/parma-declaration-on-environment-and-health 

Intensify our efforts to implement the commitments made through previous WHO ministerial conferences, especially those set out in the Children’s Environment and Health Action Plan for Europe (CEHAPE).

(...) Committed to act on the key environment and health challenges of our time:

1. the health and environmental impacts of climate change and related policies;
2. the health risks to children and other vulnerable groups posed by poor environmental, working and living conditions (especially the lack of water and sanitation);
3. socioeconomic and gender inequalities in the human environment and health, amplified by the financial crisis;
4. the burden of noncommunicable diseases, in particular to the extent that it can be reduced through adequate policies in areas such as urban development, transport, food safety and nutrition, and living and working environments;
5. concerns raised by persistent, endocrine-disrupting and bio-accumulating harmful chemicals and (nano)particles; and by novel and emerging issues; and
6. insufficient resources in parts of the WHO European Region.

Estat del benestar en crisi: desigualtats immigració

Ivan Pivotti 

Licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad de Trieste (Italia)

Un sistema de seguridad social que, sin alterar el orden de la economía de mercado, denuncia los excesos de liberalismo y se basa en el fundamento de la redistribución y la igualdad social.

(...) Por un lado, el sistema liberal se caracterizaba (y sigue caracterizándose cada vez más, por ejemplo, en Estados Unidos y en la Gran Bretaña post-Thatcher) por una asistencia “residual”, destinada solamente a los que están en situaciones socialmente marginales, con medios muy limitados, y representa el triunfo de los valores de la iniciativa individual y del mercado libre. Por otro lado, el modelo centro-europeo remunerativo-corporativo (presente en Francia, Alemania, Austria, Bélgica e Italia) se basa en el trabajo asalariado. En este caso, las prestaciones, otorgadas por un Estado fuerte, siempre han sido funcionales a la conservación de las diferencias de clase, aunque las instituciones eclesiásticas, las familias y las redes sociales informales jueguen un papel fundamental.

(...) sólo una estructura social plenamente empleada puede soportar el coste de programas tan ambiciosos y onerosos.

(...) las recesiones provocadas por estas crisis han dañado el tejido laboral de todos estos países provocando importantes bolsas de desempleo entre su población activa. Si esto, además, se produce en países poco poblados y tradicionalmente caracterizados por el pleno empleo (Dinamarca, por ejemplo, presentaba en verano de 2008 una tasa de desempleo que no llegaba al 2 por ciento), donde unas prestaciones sociales muy generosas se financian por medio de las retenciones fiscales, el choque puede ser muy violento.  (...) llega un momento en que el ciudadano escandinavo, todavía arropado por sus garantías de bienestar, se siente amenazado y pierde seguridad. El inmigrante que resida regularmente en uno de estos países tiene derecho a percibir algún tipo de prestación desde su primer día de estancia en el país, pero, o quizás también por esto, se topa con un mercado del trabajo excluyente (...)

las reformas del welfare state que se están planteando en los últimos tiempos (...) se están haciendo cada vez más impermeables las fronteras, cada vez hay más obstáculos para obtener residencia o ciudadanía (requisitos formales para tener derecho a toda clase de prestaciones) y, por último, se está planteando la reducción de la cobertura a las familias inmigrantes. (...) La “flexiseguridad” indica un equilibrio entre la necesidad de flexibilidad de los empresarios y la de seguridad de los trabajadores, pero parece ser ya un útil instrumento en mano del capital para deshacerse con facilidad del personal sobrante.

(...) La extrema facilidad de movimiento de los trabajadores dentro de las fronteras europeas provoca una fuerte tensión entre Estados del Bienestar muy cerrados y sistemas económicos muy abiertos. Quizás debamos finalizar con una cuestión abierta: ¿Es que los welfare states nacionales no pueden coexistir con la libertad de movimiento de los trabajadores?

El baile de las sillas en el Estado de Bienestar escandinavo

Ivan Pivotti

Lunes 12 de abril de 2010,

Revista Pueblos

http://www.revistapueblos.org/spip.php?article1849