David Belliard "Sécurité sociale: copie à revoir" Alternatives Economiques (16/11/11)
Les indemnités journalières en cas d'arrêt maladie ne seront finalement pas revues à la baisse. Les vives protestations, y compris au sein de la majorité, contre cette mesure prévue initialement dans le projet de loi de financement sur la sécurité sociale (PLFSS) pour 2012 ont conduit le gouvernement à y renoncer.
Toutefois, celui-ci propose à la place un quatrième jour de carence pour les salariés du privé en arrêt maladie, et la création d'un jour non indemnisé pour les fonctionnaires qui en étaient jusqu'ici exemptés. Cette mesure pourrait rapporter 280 millions d'euros l'année prochaine, mais va lourdement pénaliser les salariés dont les jours de carence ne sont pas pris en charge par l'entreprise.
dimecres, 23 de novembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
¿A cuántas personas matarán los políticos con sus recortes sociales?
x CAS Madrid en La Haine (18/11/11)
"Consuelo Carrasco, de 63 años, entró en Urgencias del Hospital Sant Pau de Barcelona el 29 de septiembre a las 13:11 horas y falleció nueve horas después esperando la llegada de un radiólogo, que no llegó nunca, o de que la trasladaran a otro centro sanitario, algo que tampoco ocurrió por falta de ambulancia. Así lo denuncia la familia."
Puesto que los recortes sociales no son una consecuencia de la crisis sino de un proyecto neoliberal, los políticos son los responsables de las muertes que comporten.
Puesto que los recortes sociales no son una consecuencia de la crisis sino de un proyecto neoliberal, los políticos son los responsables de las muertes que comporten.
Por supuesto, los responsables del hospital niegan que esta muerte tenga que ver con los recortes (2), ni que se haya reducido el equipo médico, aunque sólo unos días antes habían presentado un ERE que afectaba a casi 1.500 trabajadores, casi un tercio de la plantilla (3). En ese expediente encontramos medidas como la reducción de tres operaciones cada día o el cierre de 36 camas, que se suman a otras 40 que ya se habían eliminado. A pesar de esto, el Conseller de Salud, Boi Ruiz, tiene la desfachatez de asegurar que no se reducirá "ni la cantidad ni la calidad" de la atención recibida.
(...)
Relación entre mortalidad y gasto público social
Según un estudio publicado en 2010 por el British Medical Journal (4), hay una relación directa entre la mortalidad y el gasto público social. Por término medio, se calcula que una disminución de 100$ per cápita en gasto público social repercute en un aumento del 0,80% de la mortalidad, al producirse un deterioro de la sanidad pública, tanto a nivel de prevención, como de detección y atención de los enfermos. En el caso español, disfrutamos de una tasa de mortalidad baja dado el reducido gasto público sanitario que tenemos, por lo que es de prever que recortar el gasto puede tener efectos aún más significativos. Veamos algunos aspectos del drama sanitario en los últimos años.
Listas de espera para morir
dilluns, 21 de novembre del 2011
Medicines alternatives
Kaptchuck, Ted "Medicina China. Una trama sin tejedor"
(p. 9)
"Toda medicina es producto de una cultura y está firmemente enraizada en el modo de pensar y sentir de un pueblo. No es posible trasplantar los conocimientos médicos de una civilización a otra sin que pierdan parte o toda su eficacia."
(p. 11)
"Una sociedad opta por una medicina no tanto por su eficacia como por su concordancia con los valores dominantes."
(p. 9)
"Toda medicina es producto de una cultura y está firmemente enraizada en el modo de pensar y sentir de un pueblo. No es posible trasplantar los conocimientos médicos de una civilización a otra sin que pierdan parte o toda su eficacia."
(p. 11)
"Una sociedad opta por una medicina no tanto por su eficacia como por su concordancia con los valores dominantes."
dimarts, 15 de novembre del 2011
1.300 assalariats menys que fa un any
Redacció del Diari d'Andorra (14/11/11)
El nombre d’assalariats va caure el mes d’agost fins a situar-se en 36.265 persones, xifra que representa una disminució del 3,7% respecte el mateix mes de l’any passat.
Això suposa, en números absoluts, una reducció de 1.383 persones, segons va fer públic ahir el departament d’Estadística. Com ja és habitual els darrers mesos, el sector més perjudicat és el de la construcció, amb una caiguda del 15,4% en relació amb el mateix període del 2010, percentatge que representa una pèrdua de 697 treballadors.
Darrere seu es troba el grup “indústries manufactureres”, amb un decreixement del 6,5% i 108 assalariats menys, i “hoteleria”, que cau un 5% i perd 221 assalariats pel que fa al mes d’agost del 2010. Des d’Estadística es destaca el sector “agricultura, ramaderia, caça i silvicultura”, ja que en comparació amb el mateix període del 2010 s’ha incrementat un 12,2% i s’han guanyat 21 treballadors.
D’altra banda, les dades també recullen el salari mitjà de l’agost, que es va situar en 1.929,61 euros i es destaquen “altres activitats socials” que s’incrementa un 1,6% (fins arribar als 1.674,38 euros) després de mesos en negatiu.
El nombre d’assalariats va caure el mes d’agost fins a situar-se en 36.265 persones, xifra que representa una disminució del 3,7% respecte el mateix mes de l’any passat.
Això suposa, en números absoluts, una reducció de 1.383 persones, segons va fer públic ahir el departament d’Estadística. Com ja és habitual els darrers mesos, el sector més perjudicat és el de la construcció, amb una caiguda del 15,4% en relació amb el mateix període del 2010, percentatge que representa una pèrdua de 697 treballadors.
Darrere seu es troba el grup “indústries manufactureres”, amb un decreixement del 6,5% i 108 assalariats menys, i “hoteleria”, que cau un 5% i perd 221 assalariats pel que fa al mes d’agost del 2010. Des d’Estadística es destaca el sector “agricultura, ramaderia, caça i silvicultura”, ja que en comparació amb el mateix període del 2010 s’ha incrementat un 12,2% i s’han guanyat 21 treballadors.
D’altra banda, les dades també recullen el salari mitjà de l’agost, que es va situar en 1.929,61 euros i es destaquen “altres activitats socials” que s’incrementa un 1,6% (fins arribar als 1.674,38 euros) després de mesos en negatiu.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
El cost de les baixes es dispara amb molts menys assalariats
L’any 2002 hi havia censats al juliol 36.914 assalariats. La xifra va anar in crescendo fins arribar al nivell màxim l’any 2006, amb 41.592. Si durant un lustre els treballadors no van parar de pujar, durant els cinc anys següents no han parat de baixar.
Primer es van incrementar cinc mil llocs de treball i després s’han perdut exactament els mateixos. El juliol de l’any 2011 hi havia registrats 36.283, lleugerament per sota de la xifra de nou anys abans.
L’evolució del mercat laboral contrasta amb la xifra que s’ha de pagar cada any per baixes. Amb els mateixos treballadors de l’any 2002 enguany es multiplicarà per dos cops i mig la quantitat de diners per abonar. De 12,9 a 30,1 milions d’euros. Els motius? Des de la CASS s’apunta la tendència a fer de les baixes un substitutiu del subsidi d’atur. Aquesta és una de les explicacions per a dades incomprensibles teòricament com que si al 2006 amb 5.300 treballadors més es paguessin només dos terços de diners en baixes del que s’abonarà enguany. De 19,2 milions a 30,1. La teoria del subsidi encobert es pot defensar amb l’evolució de les xifres. Abans d’entrar en la crisi els increments dels costos de les baixes eren suaus. El gran salt té lloc el 2008 i el 2009. En cadascun d’aquests dos anys va tenir lloc una pujada superior al 20%.
Primer es van incrementar cinc mil llocs de treball i després s’han perdut exactament els mateixos. El juliol de l’any 2011 hi havia registrats 36.283, lleugerament per sota de la xifra de nou anys abans.
L’evolució del mercat laboral contrasta amb la xifra que s’ha de pagar cada any per baixes. Amb els mateixos treballadors de l’any 2002 enguany es multiplicarà per dos cops i mig la quantitat de diners per abonar. De 12,9 a 30,1 milions d’euros. Els motius? Des de la CASS s’apunta la tendència a fer de les baixes un substitutiu del subsidi d’atur. Aquesta és una de les explicacions per a dades incomprensibles teòricament com que si al 2006 amb 5.300 treballadors més es paguessin només dos terços de diners en baixes del que s’abonarà enguany. De 19,2 milions a 30,1. La teoria del subsidi encobert es pot defensar amb l’evolució de les xifres. Abans d’entrar en la crisi els increments dels costos de les baixes eren suaus. El gran salt té lloc el 2008 i el 2009. En cadascun d’aquests dos anys va tenir lloc una pujada superior al 20%.
La CASS paga tres cops més del que es cotitza
Ricard Poy, Diari d'Andorra (24/10/2011)
La crisi del sistema sanitari és important, però la de les pensions és molt més greu.
(...) Les previsions fetes fins ara eren preocupants, però la crisi les ha empitjorat pel descens d’assalariats. Amb el sistema actual en deu anys les cotitzacions mensuals seran inferiors als pagaments de jubilacions. Aquí comença la fallida que culmina deu anys deprés quan es gasti l’últim euro que quedarà a la caixa.
El problema prové de diferents fronts que inclourien la gestió dubtosa durant algunes etapes o l’incomprensible estancament de les cotitzacions durant dècades, però el motiu fonamental es troba en un fet ben simple: no s’ha actualitzat l’esperança de vida a l’hora de remunerar les jubilacions. Quan la CASS es va crear el 1968 l’esperança de vida era de 71,4 anys. Per tant estava previst que si una persona es jubilava als 65 havia de recuperar tot el que havia cotitzat en aquests 6,4 anys. El càlcul tenia lògica, però una data de caducitat molt curta. Pocs anys després l’esperança de vida ja havia augmentat i la remuneració de les pensions no es va reajustar. Es continuava tornant l’equivalent a la cotització en 6,4 anys. Tots els anys que es vivien a posteriori la pensió provenia de les pensions del futur.
La crisi del sistema sanitari és important, però la de les pensions és molt més greu.
(...) Les previsions fetes fins ara eren preocupants, però la crisi les ha empitjorat pel descens d’assalariats. Amb el sistema actual en deu anys les cotitzacions mensuals seran inferiors als pagaments de jubilacions. Aquí comença la fallida que culmina deu anys deprés quan es gasti l’últim euro que quedarà a la caixa.
El problema prové de diferents fronts que inclourien la gestió dubtosa durant algunes etapes o l’incomprensible estancament de les cotitzacions durant dècades, però el motiu fonamental es troba en un fet ben simple: no s’ha actualitzat l’esperança de vida a l’hora de remunerar les jubilacions. Quan la CASS es va crear el 1968 l’esperança de vida era de 71,4 anys. Per tant estava previst que si una persona es jubilava als 65 havia de recuperar tot el que havia cotitzat en aquests 6,4 anys. El càlcul tenia lògica, però una data de caducitat molt curta. Pocs anys després l’esperança de vida ja havia augmentat i la remuneració de les pensions no es va reajustar. Es continuava tornant l’equivalent a la cotització en 6,4 anys. Tots els anys que es vivien a posteriori la pensió provenia de les pensions del futur.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Estudio sobre como financiar la Renta Básica
ARCARONS, J., BOSO, À., NOGUERA, J.A. y RAVENTÓS, D., 2005: La renda bàsica de ciutadania. Una proposta viable per Catalunya, Mediterrània, Barcelona
Este estudio está basado en una gran muestra de 210.000 declaraciones del IRPF de Cataluña. Esta propuesta de financiación de la RB consiste en una reforma en profundidad del actual IRPF. El estudio opta por este camino porque se ha tenido acceso a datos individualizados de este impuesto, pero también porque el IRPF es especialmente útil para apreciar, por ejemplo, la redistribución resultante de la renta. La inmensa base de datos permite un conocimiento exhaustivo de los rendimientos netos susceptibles de ser gravados fiscalmente. Las principales características de la propuesta del estudio son:
1) se establece una RB universal pagada directamente a toda persona de forma incondicional;
2) la RB reemplaza cualquier otro tipo de renta o pensión pública de cantidad inferior (en el caso de que la antigua percepción sea más alta, la RB se complementaría hasta llegar a la citada percepción);
3) la cantidad anual de RB es de 5.414,4 euros por adulto y de 2.707,2 euros para los menores de 18 años;
Este estudio está basado en una gran muestra de 210.000 declaraciones del IRPF de Cataluña. Esta propuesta de financiación de la RB consiste en una reforma en profundidad del actual IRPF. El estudio opta por este camino porque se ha tenido acceso a datos individualizados de este impuesto, pero también porque el IRPF es especialmente útil para apreciar, por ejemplo, la redistribución resultante de la renta. La inmensa base de datos permite un conocimiento exhaustivo de los rendimientos netos susceptibles de ser gravados fiscalmente. Las principales características de la propuesta del estudio son:
1) se establece una RB universal pagada directamente a toda persona de forma incondicional;
2) la RB reemplaza cualquier otro tipo de renta o pensión pública de cantidad inferior (en el caso de que la antigua percepción sea más alta, la RB se complementaría hasta llegar a la citada percepción);
3) la cantidad anual de RB es de 5.414,4 euros por adulto y de 2.707,2 euros para los menores de 18 años;
La CASS preveu 60 milions de dèficit sanitari el 2013
De Ricard Poy al Diari d'Andorra
L’increment del dèficit sanitari és una espiral sense fi a menys que es comencin a prendre mesures urgents. Aquest és el missatge que transmeten les dades de què disposa la Seguretat Social respecte a les previsions de números vermells.
El grup parlamentari demòcrata, segons diferents consellers generals, està força preocupat amb les dades. El 2010 van ser uns 26 milions de dèficit, el 2011 seran uns 35 i la previsió per al 2012 arriba als 40. Aquestes xifres són conegudes, tot i que depèn de com es mirin serien més altes. No s’inclou la quantitat en despesa social que la CASS avança i que el Govern paga posteriorment. Per posar un exemple, el 2012 si tenim en compte aquest afegit no serien 40 milions, sinó 40 més 7. El 2013 tindria lloc un salt qualitatiu en el dèficit, segons les previsions de la parapública. S’assolirien els 60 milions d’euros (sumant tots els conceptes) i el sistema quedaria a prop del col·lapse. Els auguris tenen com a punt de sortida que no hi hagués mesures correctores abans d’aquesta data. Fet absolutament improbable, d’altra banda. Per fer front a un dèficit inassumible els demòcrates, segons alguns consellers, treballen en dues línies. D’una banda, el Govern està desenvolupant un conjunt de mesures per reformar substancialment el sistema sanitari amb l’objectiu d’optimitzar el servei i rebaixar de forma sensible la despesa. El treball, que es negociarà amb el PS i els col·lectius afectats, desembocarà en una nova llei de la CASS.
divendres, 7 d’octubre del 2011
La sanitat pública pot ser cooperativa
Per Marià Moreno, president d’Aposta, Escola de Cooperativisme
La sanitat i l’ensenyament han de ser públics, i han de ser-ho perquè les persones del nostre país ho volen. La sobirania rau en el poble. No hi ha dubtes, ni pot haver-hi debat: el “què” -allò que volem- resta prou clar. Una altra cosa és el “com” -de quina forma- es pot fer possible el nostre desig col·lectiu.
Si observem l’ensenyament veiem que el nostre desig queda cobert amb dues xarxes, una privada i una altra pública, que convergeixen en la satisfacció del mateix. Naturalment no sense discrepàncies, no sense errades, però no és arriscat dir que existeix un cert consens social i no es considera especialment dissonant que l’ensenyament públic es vehiculi així. Cal dir que, des del cooperativisme, estem ben d’acord amb aquest model: les nostres escoles cooperatives són concertades i no pas públiques, i algunes d’elles es troben entre les millors escoles de Catalunya.
La sanitat ha seguit altre camí, també existeixen dues xarxes, però no coincideixen. Una d’elles aporta la sanitat pública i l’altra la privada. Pot existir un cert nivell de concertació entre elles per proves i intervencions, però no són el mateix. El “què” de la sanitat pública es desenvolupa bàsicament a través d’un “com” públic.
La sanitat i l’ensenyament han de ser públics, i han de ser-ho perquè les persones del nostre país ho volen. La sobirania rau en el poble. No hi ha dubtes, ni pot haver-hi debat: el “què” -allò que volem- resta prou clar. Una altra cosa és el “com” -de quina forma- es pot fer possible el nostre desig col·lectiu.
Si observem l’ensenyament veiem que el nostre desig queda cobert amb dues xarxes, una privada i una altra pública, que convergeixen en la satisfacció del mateix. Naturalment no sense discrepàncies, no sense errades, però no és arriscat dir que existeix un cert consens social i no es considera especialment dissonant que l’ensenyament públic es vehiculi així. Cal dir que, des del cooperativisme, estem ben d’acord amb aquest model: les nostres escoles cooperatives són concertades i no pas públiques, i algunes d’elles es troben entre les millors escoles de Catalunya.
La sanitat ha seguit altre camí, també existeixen dues xarxes, però no coincideixen. Una d’elles aporta la sanitat pública i l’altra la privada. Pot existir un cert nivell de concertació entre elles per proves i intervencions, però no són el mateix. El “què” de la sanitat pública es desenvolupa bàsicament a través d’un “com” públic.
Place, Not Race, May Be a Larger Determinant of Health Disparities
Where you live could play a larger role in health disparities than originally thought, according to a new study by researchers from the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health. They examined a racially integrated, low-income neighborhood in Baltimore, Maryland and found that, with the exception of smoking, nationally reported disparities in hypertension, diabetes, obesity among women and use of health services disappeared or narrowed. The results are featured in the October 2011 issue of Health Affairs.
“Most of the current health disparities literature fails to account for the fact that the nation is largely segregated, leaving racial groups exposed to different health risks and with variable access to health services based on where they live,” said Thomas LaVeist, PhD, lead author of the study, director of the Johns Hopkins Center for Health Disparities Solutions, and the William C. and Nancy F. Richardson Professor in Health Policy and Management. “By comparing black and white Americans who are exposed to the same set of socioeconomic, social and environmental conditions we were better equipped to discern the impact of race on health-related outcomes and have concluded social factors are essentially equalized when racial disparities are minimized.”
“Most of the current health disparities literature fails to account for the fact that the nation is largely segregated, leaving racial groups exposed to different health risks and with variable access to health services based on where they live,” said Thomas LaVeist, PhD, lead author of the study, director of the Johns Hopkins Center for Health Disparities Solutions, and the William C. and Nancy F. Richardson Professor in Health Policy and Management. “By comparing black and white Americans who are exposed to the same set of socioeconomic, social and environmental conditions we were better equipped to discern the impact of race on health-related outcomes and have concluded social factors are essentially equalized when racial disparities are minimized.”
dimecres, 5 d’octubre del 2011
La sanidad pública amenazada. Pacto del euro, déficit y recortes sanitarios
/e Carmen San José Pérez en Viento Sur (27/09/11)
(...) Los gobiernos autonómicos dicen estar muy preocupados por el gasto sanitario, entiéndase el gasto sanitario público. El que supone alrededor del 70% del gasto total. Porque lo que no preocupa a ningún gobernante es lo que ha crecido en los últimos años el gasto que tienen que realizan las familias por prestaciones que no están incluidas en los SS, o debido a su mal funcionamiento.
Por lo tanto, lo que está en juego en este como en otros servicios públicos no es tanto lo que en total se gasta en los mismos la ciudadanía, sino lo que se destina a los mismos en los presupuestos del Estado.
(...) La situación actual de los servicios públicos de salud es el fruto de una estrategia aplicada desde mediados de los años ochenta para introducir mecanismos de mercado e ir privatizando las partes más rentables de los mismos.
Por lo tanto, lo que está en juego en este como en otros servicios públicos no es tanto lo que en total se gasta en los mismos la ciudadanía, sino lo que se destina a los mismos en los presupuestos del Estado.
(...) La situación actual de los servicios públicos de salud es el fruto de una estrategia aplicada desde mediados de los años ochenta para introducir mecanismos de mercado e ir privatizando las partes más rentables de los mismos.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Es revisaran les pensions en funció de la situació dels padrins
C. Audí , Diari d'Andorra (17/09/11)
El Govern ha iniciat una revisió de “tots els llindars” de les pensions de la gent gran “per adequar les diferents necessitats”. Així ho va explicar ahir al Diari la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el marc de la celebració de la diada de Meritxell amb els padrins de la residència Solà d’Enclar.
(...) va assenyalar que “independentment d’un increment d’ajudes o de pensions”, el que s’ha de replantejar “són les polítiques en funció de les necessitats”. “I tenir una millor visió de quins són avui dia els grups més vulnerables”, hi va afegir. Perquè, considera, que cal adaptar el tipus d’ajudes “ja que molt sovint parlem només de diners i en canvi es tracta de fer tot un acompanyament i un seguiment”.
El Govern ha iniciat una revisió de “tots els llindars” de les pensions de la gent gran “per adequar les diferents necessitats”. Així ho va explicar ahir al Diari la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, en el marc de la celebració de la diada de Meritxell amb els padrins de la residència Solà d’Enclar.
(...) va assenyalar que “independentment d’un increment d’ajudes o de pensions”, el que s’ha de replantejar “són les polítiques en funció de les necessitats”. “I tenir una millor visió de quins són avui dia els grups més vulnerables”, hi va afegir. Perquè, considera, que cal adaptar el tipus d’ajudes “ja que molt sovint parlem només de diners i en canvi es tracta de fer tot un acompanyament i un seguiment”.
La lliure elecció total de metge es farà pagar més
Ricard Poy, Diari d'Andorra (29/08/11)
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
(...) Hi haurà una forma alternativa de fer servir el sistema. Una forma de funcionament similar a la que hi ha avui en dia amb lliure elecció de metge total. Però significarà una penalització econòmica. El mateix pacient amb mal a la cama podrà elegir la visita directa a l’especialista, però la CASS llavors no li abonarà el mateix percentatge que en el cas de seguir el procés establert. Com a exemple orientatiu, si passant pel metge de capçalera i seguint el circuit se li abonaria, com fins ara, el 75 per cent dels costos sanitaris, en cas d’optar per anar directament a l’especialista se li retornaria, com a hipòtesi, un 40 o un 50 per cent de la despesa. Burgués adverteix que la reforma no tindrà resultats efectius fins un temps després que estigui en vigor. El president del consell assessor posa especial èmfasi que el primer objectiu és “racionalitzar” com a pas previ per aconseguir rebaixar els costos. Es tracta de fer-ho tot “de forma més eficient i segurament s’ha d’acabar establint una cartera de serveis”.
divendres, 2 de setembre del 2011
La implantació general dels genèrics arribarà enguany
Ricard Poy "Diari d'Andorra" (17/08/11)
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
(...) "Preus de referència” Aquest és el terme tècnic per definir la utilització de genèrics per estalviar diners en farmàcia. El preu de referència comporta que el ministeri estableixi el preu màxim que paga per un tipus de medicament. El pacient pot elegir la compra d’un medicament de marca que pot ser més car, però ha de pagar la diferència respecte al màxim fixat. El Govern socialdemòcrata (...) va decidir tirar endavant el projecte en una primera fase amb un nombre reduït de medicaments. Concretament de set principis actius: anastrozole, atorvastatina, bicalutamida, clopidogrel, ebastina, omeprazole i tamsulonina.
La CASS tindrà nova llei el 2012 per fer viable la sanitat
Ricard Poy Diari d'Andorra (18/08/11)
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
Durant els mesos vinents els membres nomenats per l’executiu han d’establir quins són els problemes de la parapública. Posteriorment “haurem de proposar les solucions que considerem adients”, indica Delgado. Aquestes propostes han de ser la base perquè el 2012 es pugui aprovar una nova llei de la Seguretat Social. La nova legislació haurà d’incloure els canvis que facin viable tant el sistema sanitari com el de pensions.
(...) Les previsions a la branca salut per enguany situen els números vermells en uns 35 milions d’euros. Per a l’exercici vinent encara augmenten fins situar-se per sobre dels 40 milions.
(...) Quatre cinquenes parts del dèficit estatal per al 2012 provenen d’aquests 40 milions en vermell. I el més preocupant és l’espiral de creixement del forat. Es tracta de dèficits que s’incrementen més d’un deu per cent anualment.
Només un de cada 5 andorrans està contractat com a assalariat
Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (31/08/11)
A final de l’any passat, el nombre d’andorrans que constaven com a assalariats per a la CASS era de 7.210. La xifra significa que només un de cada cinc nacionals treballa per compte aliè, situació ben diferent a la dels altres col·lectius de població, com queda reflectit en el recull de dades Andorra’10, el país en xifres, publicat per Crèdit Andorrà. Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones. De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).
A final de l’any passat, el nombre d’andorrans que constaven com a assalariats per a la CASS era de 7.210. La xifra significa que només un de cada cinc nacionals treballa per compte aliè, situació ben diferent a la dels altres col·lectius de població, com queda reflectit en el recull de dades Andorra’10, el país en xifres, publicat per Crèdit Andorrà. Especialment fort és el contrast amb els portuguesos. Els 8.792 assalariats lusitans suposava el 22,32% del total de treballadors i, a més de superar els andorrans, significava que gairebé dos de cara tres membres d’aquesta comunitat són assalariats –sempre que s’agafin les dades oficials del cens prèvies a l’inici del procés de neteja, amb una població d’un total de 13.100 persones. De la seva banda, els espanyols representen el principal col·lectiu entre els assalariats, amb 16.641 persones (42,24% del total). A l’hora de posar la dada al costat de la de la població, es veu que el 62% del col·lectiu treballa contractat per un tercer. Aquest col·lectiu lidera el nombre de treballadors en sectors com l’hoteleria (1.594), el comerç (4.428) o el financer (1.014), mentre que els lusitans són majoritaris en la construcció, amb un total de 2.211 persones i també tenen una important representació en botigues (2.248) i establiments hotelers (1.516).
El PS qualifica el SAAS com a “paràsit” i aposta per abolir-lo
Gabriel Pérez, Diari d'Andorra (02/09/11)
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
(...) “Cal replantejar el seu funcionament perquè ha crescut massa però només passa la patata i les factures a la CASS però no les fiscalitza ni les analitza”, va argumentar el màxim dirigent de la formació socialdemòcrata.
El preu dels serveis
La cacera de “paràsits” demanada per Font no s’hauria d’aturar, al seu entendre, al SAAS. Un altre punt a atacar per mirar de reduir la despesa sanitària seria la forma com s’ofereixen determinats serveis que “se’ns han escapat dels dits i no són competitius si els comparem amb altres països”. Així, va posar com a exemple que “a Barcelona, si t’has de fer una artroscòpia, t’ho fan a l’hospital de dia i, en canvi, aquí, et tenen dos nits ingressat”. La situació és encara més greu, va advertir, si es té en compte que “la CASS està obligada a servir-se d’aquest sistema sanitari”. El vocal socialdemòcrata també va apuntar en direcció a la gestió feta els darrers anys del capital invertit per la parapúbica en el sistema financer. “Sembla que els han venut tots els productes que no volia ningú perquè la rendibilitat ha estat sorprenentment baixa, fins i tot amb pèrdues”, va denunciar Font, que en canvi va apuntar que la de l’any passAt “va ser d’un 3,3%”. Aquesta darrera xifra, positiva segons l’exconseller si es té en compte l’actual situació dels mercats internacionals, ha estat possible gràcies que amb l’assessorament d’experts al consell d’administració “s’ha desparasitat, s’ha diversificat la inversió i s’ha anul·lat el risc”. El polític escaldenc va deixar clar que la responsabilitat final d’aquestes males decisions és “per deducció, del Govern”.
dilluns, 18 de juliol del 2011
Cáncer una visión multifactorial
Entrevista a Valentín Oyarzábal en revista Athanor, 79 (ene-feb 2010)
(…) A nivel estadístico, la persona cuidadora, que acostumbra a ser un familiar, tiene un 60% más de probabilidades de coger cáncer en los próximos 5 años. Es una de las muestras de la interrelación que existe entre consciencia, mente y cuerpo.
(…) El cáncer es la mayor de las oportunidades que se nos presentan en la vida para tomar un rumbo distinto; para tener una oportunidad de salir del verdadero sufrimiento, que puede venir dado por problemas laborales, o familiares, o problemas internos como conflictos o traumas… El cáncer es la oportunidad que se me presenta para pensar qué es lo que no está yendo bien en mi modelo de comprender, de actuar, de vivir. También me permite profundizar en lo que me ha pasado, en otros momentos e incluso en otras vidas.
(…) Las probabilidades de que sobreviva una persona enferma de cáncer son infinitas. Aunque pueda aparentemente ser complicado que un ser humano con esta enfermedad vea que puede tener una gran oportunidad para desarrollarse, con un método, con un trabajo constante, con una implicación del terapeuta, es posible que la persona dé un giro a su enfermedad y salga de ella.
(…) A nivel estadístico, la persona cuidadora, que acostumbra a ser un familiar, tiene un 60% más de probabilidades de coger cáncer en los próximos 5 años. Es una de las muestras de la interrelación que existe entre consciencia, mente y cuerpo.
(…) El cáncer es la mayor de las oportunidades que se nos presentan en la vida para tomar un rumbo distinto; para tener una oportunidad de salir del verdadero sufrimiento, que puede venir dado por problemas laborales, o familiares, o problemas internos como conflictos o traumas… El cáncer es la oportunidad que se me presenta para pensar qué es lo que no está yendo bien en mi modelo de comprender, de actuar, de vivir. También me permite profundizar en lo que me ha pasado, en otros momentos e incluso en otras vidas.
(…) Las probabilidades de que sobreviva una persona enferma de cáncer son infinitas. Aunque pueda aparentemente ser complicado que un ser humano con esta enfermedad vea que puede tener una gran oportunidad para desarrollarse, con un método, con un trabajo constante, con una implicación del terapeuta, es posible que la persona dé un giro a su enfermedad y salga de ella.
dilluns, 11 de juliol del 2011
El Govern prepara la reforma de les pensions
El Govern està totalment decidit a transformar totalment la Caixa Andorrana de Seguretat Social. I no només ho farà a la branca general, tal com ja es va explicar públicament. L’executiu també està decidit a modificar completament el sistema de la branca vellesa.
(...) l’executiu té clar que ara per ara la prioritat és la de malaltia, en dèficit creixent. De moment, les jubilacions “encara estaran en superàvit durant un temps”.
(...) “no hi ha fórmules màgiques” i que “de solucions no n’hi ha un centenar per triar”. Així, van posar en relleu que els països europeus de l’entorn ja estan marcant el camí, en certa manera, en aplicar canvis com un retard en l’edat de jubilació o l’adequació dels períodes de cotització. Un altre aspecte que el Govern veu urgent canviar és l’estimació d’esperança de vida, que està “força allunyada de la realitat”. Actualment està situada en una mitjana de 74 anys, però algunes estadístiques indiquen que, en realitat, ja supera els 85.
(...) Una altra variable que podria estudiar-se és canviar la cotització de cada punt. És una qüestió que el consell d’administració de la CASS fa temps que planteja.
L’objectiu que s’ha marcat l’administració és reformar en primer lloc la branca general, però les modificacions a la de vellesa “haurien d’estar fetes abans que el nombre de pensionistes creixi exponencialment”, cosa que segons els estudis actuarials que la CASS té sobre la taula podria començar a passar en uns deu anys.
(...) segons van informar les fonts és un procés que també comptarà “amb la participació de tothom”.
De moment, el Govern admet que alguns d’aquests compromisos “no es podran assumir”, especialment si continua la situació de dèficit crònic, que l’executiu actual situa entre els 70 i els 80 milions anuals.
(...) l’executiu té clar que ara per ara la prioritat és la de malaltia, en dèficit creixent. De moment, les jubilacions “encara estaran en superàvit durant un temps”.
(...) “no hi ha fórmules màgiques” i que “de solucions no n’hi ha un centenar per triar”. Així, van posar en relleu que els països europeus de l’entorn ja estan marcant el camí, en certa manera, en aplicar canvis com un retard en l’edat de jubilació o l’adequació dels períodes de cotització. Un altre aspecte que el Govern veu urgent canviar és l’estimació d’esperança de vida, que està “força allunyada de la realitat”. Actualment està situada en una mitjana de 74 anys, però algunes estadístiques indiquen que, en realitat, ja supera els 85.
(...) Una altra variable que podria estudiar-se és canviar la cotització de cada punt. És una qüestió que el consell d’administració de la CASS fa temps que planteja.
L’objectiu que s’ha marcat l’administració és reformar en primer lloc la branca general, però les modificacions a la de vellesa “haurien d’estar fetes abans que el nombre de pensionistes creixi exponencialment”, cosa que segons els estudis actuarials que la CASS té sobre la taula podria començar a passar en uns deu anys.
(...) segons van informar les fonts és un procés que també comptarà “amb la participació de tothom”.
De moment, el Govern admet que alguns d’aquests compromisos “no es podran assumir”, especialment si continua la situació de dèficit crònic, que l’executiu actual situa entre els 70 i els 80 milions anuals.
dissabte, 9 de juliol del 2011
El precio del asma
El asma no solo afecta a la salud, sino a todo el desarrollo personal y profesional. El asma tiene un coste que toda la sociedad paga, pero también un alto precio para los enfermos.
En España el asma
Impidió el éxito en los estudios al 5% de los enfermos.
Impidió un ascenso en el trabajo al 9% de los enfermos.
Arruinó las oportunidades de trabajo del 21% de los enfermos.
Todos estos datos fueron tomados de la Declaración Europea sobre Inmunoterapia de la Academia Europea de Alergia e Inmunología Clínica (EAACI).
En España el asma
Impidió el éxito en los estudios al 5% de los enfermos.
Impidió un ascenso en el trabajo al 9% de los enfermos.
Arruinó las oportunidades de trabajo del 21% de los enfermos.
Todos estos datos fueron tomados de la Declaración Europea sobre Inmunoterapia de la Academia Europea de Alergia e Inmunología Clínica (EAACI).
divendres, 8 de juliol del 2011
El 45,2% de l@s niñ@s entre 6 y 9 años tienen exceso de peso
El exceso de peso en la población infantil española se ha estabilizado en los últimos diez años, si bien afecta al 45,2% de los niños y niñas con edades comprendidas desde los 6 hasta los 9 años, lo cual supone un importante problema de salud pública.
(...) El 45,2% del exceso de peso detectado se reparte de la siguiente manera: el 26,1% corresponde a sobrepeso y el 19,1% a obesidad. Por género, los niños tienen más exceso de peso que las niñas (26,3% de sobrepeso frente a 25,9 y 22% de obesidad frente a 16,2).
El estudio también revela que tanto el sobrepeso como la obesidad afectan más a los niños y niñas que se desarrollan en entornos más desfavorecidos desde el punto de vista educativo y económico. De este modo, los niveles de sobrepeso y obesidad infantil en las familias con menos recursos están alrededor del 48%, lo que supone casi ocho puntos más que el exceso de peso detectado en las familias con más recursos.
(...) Otro aspecto analizado por el estudio es el impacto del ocio audiovisual (presencia de ordenador, dvd, consola en la habitación de los menores) con el exceso de peso. Los datos recogidos indican que el porcentaje de niños y niñas con un peso normal es mayor cuando no disponen de este tipo de ocio en su habitación.
De esta forma, el 56,2% de los menores que no dispone de este tipo de ocio estaría en un peso saludable frente al 43,2% que tendría sobrepeso u obesidad. En cambio, el porcentaje de niños y niñas con exceso de peso es del 50,2% cuando sí disponen de ordenador, consola, etc. en su habitación y solo el 48,9% estarían en su peso normal.
El estudio también ha analizado la relación entre el exceso de peso y el lugar donde se realiza la comida, bien en casa bien en el colegio. En este sentido, el porcentaje de niños y niñas que tienen un peso saludable es mayor entre los que habitualmente comen en los comedores escolares.
Entre los que comen en casa, el 51,7% tiene un peso normal y el 47,6% tiene exceso de peso. Entre los que comen en el colegio, el 56,3% tiene un peso normal y el 43% tiene sobrepeso u obesidad.
(...) Se deberán realizar intervenciones educativas dirigidas principalmente a las clases sociales con menores niveles de renta y de estudios para reducir las desigualdades en salud.
Además, deberán potenciarse las medidas encaminadas a modificar el entorno alimentario de los niños y niñas para hacerlo más saludable y, asimismo, facilitar la práctica de actividad física.
Estrategia NAOS: Estrategia para la Nutrición, Actividad Física y Prevención de la Obesidad
Estudio Aladino
(...) El 45,2% del exceso de peso detectado se reparte de la siguiente manera: el 26,1% corresponde a sobrepeso y el 19,1% a obesidad. Por género, los niños tienen más exceso de peso que las niñas (26,3% de sobrepeso frente a 25,9 y 22% de obesidad frente a 16,2).
El estudio también revela que tanto el sobrepeso como la obesidad afectan más a los niños y niñas que se desarrollan en entornos más desfavorecidos desde el punto de vista educativo y económico. De este modo, los niveles de sobrepeso y obesidad infantil en las familias con menos recursos están alrededor del 48%, lo que supone casi ocho puntos más que el exceso de peso detectado en las familias con más recursos.
(...) Otro aspecto analizado por el estudio es el impacto del ocio audiovisual (presencia de ordenador, dvd, consola en la habitación de los menores) con el exceso de peso. Los datos recogidos indican que el porcentaje de niños y niñas con un peso normal es mayor cuando no disponen de este tipo de ocio en su habitación.
De esta forma, el 56,2% de los menores que no dispone de este tipo de ocio estaría en un peso saludable frente al 43,2% que tendría sobrepeso u obesidad. En cambio, el porcentaje de niños y niñas con exceso de peso es del 50,2% cuando sí disponen de ordenador, consola, etc. en su habitación y solo el 48,9% estarían en su peso normal.
El estudio también ha analizado la relación entre el exceso de peso y el lugar donde se realiza la comida, bien en casa bien en el colegio. En este sentido, el porcentaje de niños y niñas que tienen un peso saludable es mayor entre los que habitualmente comen en los comedores escolares.
Entre los que comen en casa, el 51,7% tiene un peso normal y el 47,6% tiene exceso de peso. Entre los que comen en el colegio, el 56,3% tiene un peso normal y el 43% tiene sobrepeso u obesidad.
(...) Se deberán realizar intervenciones educativas dirigidas principalmente a las clases sociales con menores niveles de renta y de estudios para reducir las desigualdades en salud.
Además, deberán potenciarse las medidas encaminadas a modificar el entorno alimentario de los niños y niñas para hacerlo más saludable y, asimismo, facilitar la práctica de actividad física.
Estrategia NAOS: Estrategia para la Nutrición, Actividad Física y Prevención de la Obesidad
Estudio Aladino
dijous, 23 de juny del 2011
Càncer de mama
Font: Agència Salut Pública de Barcelona, juny 2011
El càncer de mama és el tumor maligne de major incidència entre la població femenina a Catalunya i als països desenvolupats. El càncer localitzat a les mames és el tumor més freqüent en les dones, amb incidència similar a la resta d’Europa, i representa el 28,1% del total de càncers diagnosticats en la dona.
A Catalunya 5.000 catalanes són diagnosticades de càncer de mama cada any i el 80 per cent sobreviuen després de 10 anys. Segons el Ministeri de Sanitat, a Espanya el 10% de les dones espanyoles patirà un càncer de mama abans dels 75 anys. Entre el 5 i el 10% de casos es pot considerar hereditari.
Malgrat l’augment de la incidència del càncer de mama a Catalunya en els últims anys, la mortalitat disminueix i s’incrementa la supervivència de les afectades, gràcies a un diagnòstic precoç de la malaltia i als últims avenços mèdics.
El càncer de mama és el tumor maligne de major incidència entre la població femenina a Catalunya i als països desenvolupats. El càncer localitzat a les mames és el tumor més freqüent en les dones, amb incidència similar a la resta d’Europa, i representa el 28,1% del total de càncers diagnosticats en la dona.
A Catalunya 5.000 catalanes són diagnosticades de càncer de mama cada any i el 80 per cent sobreviuen després de 10 anys. Segons el Ministeri de Sanitat, a Espanya el 10% de les dones espanyoles patirà un càncer de mama abans dels 75 anys. Entre el 5 i el 10% de casos es pot considerar hereditari.
Malgrat l’augment de la incidència del càncer de mama a Catalunya en els últims anys, la mortalitat disminueix i s’incrementa la supervivència de les afectades, gràcies a un diagnòstic precoç de la malaltia i als últims avenços mèdics.
dimecres, 15 de juny del 2011
La CASS planteja retardar la jubilació per salvar el sistema
(...) “la CASS considera que la branca de jubilació no és sostenible a llarg termini” i al mateix temps recorda que la majoria de països europeus ja han adoptat mesures dràstiques per reduir la tendència. “S’haurien de plantejar les reformes necessàries del nostre sistema públic de pensions a fi de preservar-lo a llarg termini.” Com a exemple de possibles actuacions es proposa un paquet de reformes molt similars a les que ja han donat a conèixer estats de l’entorn, principalment “l’endarreriment de l’edat de jubilació”. Malgrat tot, la CASS reconeix que es tracta d’un treball “de gran envergadura i transcendència”, i troba aconsellable que s’emprengui amb el consens de tots els agents econòmics i socials del país.
Se suggereixen, també, altres mesures, com ara “l’ampliació del nombre d’anys necessaris per accedir al 100 per cent de la pensió”, la “incentivació de la permanència voluntària a la vida laboral” o l’increment de “les restriccions en les prejubilacions”. La memòria de la CASS també planteja la necessitat de revisar prestacions com les de viduïtat o invalidesa.
Esgotament en 18 anys
La memòria financera de la Seguretat Social treballa amb la hipòtesi que el fons de pensions podria començar a ser deficitari el 2025 i que les reserves es podrien esgotar en divuit anys. El coeficient que s’aplica des de l’1 de gener passat comporta, segons el text, que la CASS “retorni als pensionistes de jubilació aproximadament tres vegades de mitjana la totalitat de les aportacions realitzades al llarg de la vida laboral”. La parapública recorda que l’esperança de vida actual se situa en els 84 anys, amb la qual cosa hi ha una “descompensació evident” entre les quantitats que s’han de percebre i les aportacions que es fan al fons.
(...) La CASS també assenyala que el fons de reserves no podrà “fer front a l’augment de despesa donat per l’increment del nombre de pensionistes”, combinat amb una proporció cada cop menor d’assegurats.
L'ENTITAT RECLAMA L'APROVACIÓ URGENT DEL PRESSUPOST DEL 2012
Entre les mesures que la CASS reclama per a la reforma de la branca general, en números vermells des de fa tres mesos, hi ha l’aprovació ràpida del pressupost del 2012, a fi d’evitar que es doni una situació similar a la de l’any passat, quan el Govern va treballar amb els comptes prorrogats.
(...) En el document es recorda que la llei prohibeix expressament el préstec entre branques de la parapública. (...) la CASS adverteix que calen mesures estructurals urgents, com en el cas de la branca de jubilació, (...) El dèficit del 2009 va quedar per sobre dels 26 milions.
Se suggereixen, també, altres mesures, com ara “l’ampliació del nombre d’anys necessaris per accedir al 100 per cent de la pensió”, la “incentivació de la permanència voluntària a la vida laboral” o l’increment de “les restriccions en les prejubilacions”. La memòria de la CASS també planteja la necessitat de revisar prestacions com les de viduïtat o invalidesa.
Esgotament en 18 anys
La memòria financera de la Seguretat Social treballa amb la hipòtesi que el fons de pensions podria començar a ser deficitari el 2025 i que les reserves es podrien esgotar en divuit anys. El coeficient que s’aplica des de l’1 de gener passat comporta, segons el text, que la CASS “retorni als pensionistes de jubilació aproximadament tres vegades de mitjana la totalitat de les aportacions realitzades al llarg de la vida laboral”. La parapública recorda que l’esperança de vida actual se situa en els 84 anys, amb la qual cosa hi ha una “descompensació evident” entre les quantitats que s’han de percebre i les aportacions que es fan al fons.
(...) La CASS també assenyala que el fons de reserves no podrà “fer front a l’augment de despesa donat per l’increment del nombre de pensionistes”, combinat amb una proporció cada cop menor d’assegurats.
L'ENTITAT RECLAMA L'APROVACIÓ URGENT DEL PRESSUPOST DEL 2012
Entre les mesures que la CASS reclama per a la reforma de la branca general, en números vermells des de fa tres mesos, hi ha l’aprovació ràpida del pressupost del 2012, a fi d’evitar que es doni una situació similar a la de l’any passat, quan el Govern va treballar amb els comptes prorrogats.
(...) En el document es recorda que la llei prohibeix expressament el préstec entre branques de la parapública. (...) la CASS adverteix que calen mesures estructurals urgents, com en el cas de la branca de jubilació, (...) El dèficit del 2009 va quedar per sobre dels 26 milions.
Una alternativa al recorte sanitario
De Josep Pàmies.
(...) Comprendemos las dificultades y preocupaciones que tiene por no poder conseguir un presupuesto de sanidad suficiente, debido a la crisis económica provocada por quienes no la padecen.
(...)
Sorprende la oposición activa del Colegio de Médicos de Barcelona, oponiéndose al recorte del presupuesto, sin aportar ninguna alternativa para asegurar la calidad de la atención sanitaria que no sea la de dedicar los mismos o superiores recursos económicos, como si éstos fueran inagotables.
¿Por qué el Colegio de Médicos y el propio Consejero no se sientan a negociar una inferior medicalización de la vida de todos los ciudadanos, aprovechando las propiedades curativas de muchas plantas medicinales?, algunas de ellas todavía prohibidas por no molestar al interés especulativo de la gran industria farmacéutica.
¿Por qué no hablamos de reducir el presupuesto sanitario procurando una buena dieta para toda la sociedad, evitando aditivos químicos en nuestra alimentación diaria, industrializada y suministrada a raudales por los grandes supermercados?
¿No les interesa Sr. Consejero y Sres. del colegio de médicos hablar de estos temas?
¿No será que hablar de estos temas les privaría de recibir las compensaciones que pueden percibir de esta industria farmacéutica mafiosa, a cambio de su silencio y de recetar como locos medicamentos que no curan?
Encontramos a faltar en Vds. la falta de valentía de la que hace gala todo un premio nobel de medicina, Richard J. Roberts, donde cuenta en una entrevista a la Vanguardia, como la industria farmacéutica especula con la enfermedad y como evita producir medicamentos que curen.
En este enlace pueden leer sus razones:
http://joseppamies.wordpress.com/2009/05/23/el-farmaco-que-cura-del-todo-no-es-rentable/
Por si lo desconocen, solo con una planta, que los mismos enfermos de diabetes pueden cultivarse ellos mismos en casa, podríamos reducir de forma considerable, el presupuesto que ocasiona esta maldita enfermedad en más de 700.000 catalanes.
¿Han hecho alguna vez los números de lo que representa la diabetes dentro del sistema sanitario y lo fácil que sería reducir el presupuesto dedicado.
Seguramente utilizando esta planta, la STEVIA REBAUDIANA, terminaríamos con los problemas presupuestarios de todo el sistema sanitario.
Cuando se diagnostica un enfermo de diabetes, se le llena de todo tipo de medicamentos:
Pastillas para la glucosa, insulina, diuréticos, estatinas para el colesterol, etc., con los efectos secundarios que todos conocemos y con el agravante de no llegar a controlar casi nunca esta enfermedad.
Es más, con toda esta parafernalia medicamentosa no pueden controlar los niveles de glucosa y por este motivo son frecuentes los casos de ceguera por retinopatías y amputaciones de miembros inferiores por pie diabético.
Estos gastos por invalidez, aunque no figuren en el presupuesto de sanidad, también son una secuela de su irresponsabilidad, al no ser receptivos a las evidencias (claro, no “científicas”) que aportamos desde hace años en el trabajo diario de atención a gente desesperada, con niveles altísimos de glucosa en sangre y secuelas graves.
No tiene que ser solamente trabajo de una asociación sin ánimo de lucro como es el caso de la “DOLÇA REVOLUCIÓ DE LES PLANTES MEDICINALS”, la que aporte mejoras a este colectivo de tanto riesgo y tanto gasto sanitario. Han de ser Vds. también como estamento sanitario oficial, los que no se cierren a la realidad que estamos empezando a superar hoy por hoy sin su colaboración.
Nos preocupa, y mucho, cuando recibimos la visita de médicos diabéticos, que reconociendo la efectividad de esta planta, no puedan ni hablar en su consulta, por el qué dirán o hará el Colegio de Médicos, organismo que por ser corporativo y de afiliación obligatoria coacciona a sus asociados.
Nos preocupa que las propias asociaciones de personas con diabetes, no puedan hablar de los efectos beneficiosos de la STEVIA REBAUDIANA, por miedo a perder patrocinios económicos de la industria farmacéutica.
Vean en este enlace http://www.dolcarevolucio.cat/ca/testimonis/diabetis, testimonios valientes que firman su experiencia y se ofrecen a expandirla a quien lo necesite.
Uno muy concreto es muy significativo, ya que después de años de diabetes descontrolada a pesar de la medicación oficial, terminaron amputándole las dos piernas como consecuencia de las secuelas de su enfermedad. Este hombre que ahora tiene 80 años, descubrió la STEVIA después de la amputación y a los pocos meses, su diabetes estaba controlada de forma extraordinaria, pudiendo haber sido innecesaria la amputación, si este hombre hubiera estado informado debidamente por el servicio público de salud.
(...)
Creemos que en casos como este, sería bueno explorar la vía judicial incluso la penal, para pedir responsabilidades a tanta irresponsabilidad.
(...)
Este ejemplo de diabetes, lo podríamos trasladar a temas de alergias, cáncer, piedras en el riñón, etc., donde ya tenemos experiencias extraordinarias con otras plantas y a un coste ridículo comparado con el tratamiento oficial.
Creemos que ha llegado la hora de decir BASTA! Basta al expolio del presupuesto sanitario por parte de la industria farmacéutica.
A estas empresas no les llega la crisis; les llegaría si las políticas de sanidad fueran las que tendrían que ser, en favor del pueblo.
Josep Pàmies i Breu
Vicepresidente de la Dolça Revoluciò de les Plantes Medicinals
http://www.dolcarevolucio.cat/ca/
(...) Comprendemos las dificultades y preocupaciones que tiene por no poder conseguir un presupuesto de sanidad suficiente, debido a la crisis económica provocada por quienes no la padecen.
(...)
Sorprende la oposición activa del Colegio de Médicos de Barcelona, oponiéndose al recorte del presupuesto, sin aportar ninguna alternativa para asegurar la calidad de la atención sanitaria que no sea la de dedicar los mismos o superiores recursos económicos, como si éstos fueran inagotables.
¿Por qué el Colegio de Médicos y el propio Consejero no se sientan a negociar una inferior medicalización de la vida de todos los ciudadanos, aprovechando las propiedades curativas de muchas plantas medicinales?, algunas de ellas todavía prohibidas por no molestar al interés especulativo de la gran industria farmacéutica.
¿Por qué no hablamos de reducir el presupuesto sanitario procurando una buena dieta para toda la sociedad, evitando aditivos químicos en nuestra alimentación diaria, industrializada y suministrada a raudales por los grandes supermercados?
¿No les interesa Sr. Consejero y Sres. del colegio de médicos hablar de estos temas?
¿No será que hablar de estos temas les privaría de recibir las compensaciones que pueden percibir de esta industria farmacéutica mafiosa, a cambio de su silencio y de recetar como locos medicamentos que no curan?
Encontramos a faltar en Vds. la falta de valentía de la que hace gala todo un premio nobel de medicina, Richard J. Roberts, donde cuenta en una entrevista a la Vanguardia, como la industria farmacéutica especula con la enfermedad y como evita producir medicamentos que curen.
En este enlace pueden leer sus razones:
http://joseppamies.wordpress.com/2009/05/23/el-farmaco-que-cura-del-todo-no-es-rentable/
Por si lo desconocen, solo con una planta, que los mismos enfermos de diabetes pueden cultivarse ellos mismos en casa, podríamos reducir de forma considerable, el presupuesto que ocasiona esta maldita enfermedad en más de 700.000 catalanes.
¿Han hecho alguna vez los números de lo que representa la diabetes dentro del sistema sanitario y lo fácil que sería reducir el presupuesto dedicado.
Seguramente utilizando esta planta, la STEVIA REBAUDIANA, terminaríamos con los problemas presupuestarios de todo el sistema sanitario.
Cuando se diagnostica un enfermo de diabetes, se le llena de todo tipo de medicamentos:
Pastillas para la glucosa, insulina, diuréticos, estatinas para el colesterol, etc., con los efectos secundarios que todos conocemos y con el agravante de no llegar a controlar casi nunca esta enfermedad.
Es más, con toda esta parafernalia medicamentosa no pueden controlar los niveles de glucosa y por este motivo son frecuentes los casos de ceguera por retinopatías y amputaciones de miembros inferiores por pie diabético.
Estos gastos por invalidez, aunque no figuren en el presupuesto de sanidad, también son una secuela de su irresponsabilidad, al no ser receptivos a las evidencias (claro, no “científicas”) que aportamos desde hace años en el trabajo diario de atención a gente desesperada, con niveles altísimos de glucosa en sangre y secuelas graves.
No tiene que ser solamente trabajo de una asociación sin ánimo de lucro como es el caso de la “DOLÇA REVOLUCIÓ DE LES PLANTES MEDICINALS”, la que aporte mejoras a este colectivo de tanto riesgo y tanto gasto sanitario. Han de ser Vds. también como estamento sanitario oficial, los que no se cierren a la realidad que estamos empezando a superar hoy por hoy sin su colaboración.
Nos preocupa, y mucho, cuando recibimos la visita de médicos diabéticos, que reconociendo la efectividad de esta planta, no puedan ni hablar en su consulta, por el qué dirán o hará el Colegio de Médicos, organismo que por ser corporativo y de afiliación obligatoria coacciona a sus asociados.
Nos preocupa que las propias asociaciones de personas con diabetes, no puedan hablar de los efectos beneficiosos de la STEVIA REBAUDIANA, por miedo a perder patrocinios económicos de la industria farmacéutica.
Vean en este enlace http://www.dolcarevolucio.cat/ca/testimonis/diabetis, testimonios valientes que firman su experiencia y se ofrecen a expandirla a quien lo necesite.
Uno muy concreto es muy significativo, ya que después de años de diabetes descontrolada a pesar de la medicación oficial, terminaron amputándole las dos piernas como consecuencia de las secuelas de su enfermedad. Este hombre que ahora tiene 80 años, descubrió la STEVIA después de la amputación y a los pocos meses, su diabetes estaba controlada de forma extraordinaria, pudiendo haber sido innecesaria la amputación, si este hombre hubiera estado informado debidamente por el servicio público de salud.
(...)
Creemos que en casos como este, sería bueno explorar la vía judicial incluso la penal, para pedir responsabilidades a tanta irresponsabilidad.
(...)
Este ejemplo de diabetes, lo podríamos trasladar a temas de alergias, cáncer, piedras en el riñón, etc., donde ya tenemos experiencias extraordinarias con otras plantas y a un coste ridículo comparado con el tratamiento oficial.
Creemos que ha llegado la hora de decir BASTA! Basta al expolio del presupuesto sanitario por parte de la industria farmacéutica.
A estas empresas no les llega la crisis; les llegaría si las políticas de sanidad fueran las que tendrían que ser, en favor del pueblo.
Josep Pàmies i Breu
Vicepresidente de la Dolça Revoluciò de les Plantes Medicinals
http://www.dolcarevolucio.cat/ca/
dimarts, 14 de juny del 2011
Beal alerta que perillen les pensions dels que no visquin al país
El president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), Josep Maria Beal, va advertir que “arribarà un moment en què o es troba algun sistema o hi haurà problemes de falta de diner” per pagar les pensions del futur, tenint en compte que a Andorra “tenim pocs habitants però una massa treballadora molt gran”.
(...) Apujar les cotitzacions
Una de les mesures que podria ajudar a reduir el dèficit seria l’augment de les cotitzacions. Beal va assegurar que aquesta qüestió no s’ha plantejat en el si del consell d’administració però que tampoc es pot descartar. En tot cas, sí que va deixar clar que es tractaria de l’últim recurs.
(...) Apujar les cotitzacions
Una de les mesures que podria ajudar a reduir el dèficit seria l’augment de les cotitzacions. Beal va assegurar que aquesta qüestió no s’ha plantejat en el si del consell d’administració però que tampoc es pot descartar. En tot cas, sí que va deixar clar que es tractaria de l’últim recurs.
dilluns, 23 de maig del 2011
Control de la despesa a la CASS
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) continua endavant amb l’objectiu de reduir, d’allà on es pugui, la despesa sanitària i eixugar els números vermells que l’ofeguen, especialment en la branca de malaltia.
(...) La parapública, després d’haver aplicat mesures que afecten les nomenclatures de les analítiques i la implantació d’una llista de medicaments genèrics, pretén fer “alguna cosa similar” amb les radiografies, els escàners, les ecografies i les TAC.
(...) Reduir el cost de les proves analítiques fins a aconseguir entre un 10 i un 12 per cent d’estalvi en la despesa anual de la CASS.
dilluns, 9 de maig del 2011
La crisi rebaixa els accidents laborals un 25% en cinc anys
(...) La mateixa patronal admet que bona part de la reducció d’incidents que s’ha viscut des del 2006 s’ha d’atribuir al fet que hi ha menys assalariats, malgrat que també hi pugui tenir incidència la conscienciació de les empreses en la necessitat de reduir els riscos laborals, més després de l’entrada en vigor de la Llei de seguretat i salut en el treball, de l’abril del 2009. Encara més simptomàtica és l’evolució viscuda per la construcció, que malgrat continuar sent el sector d’activitat amb més sinistralitat ha perdut pes.
(...) El 2006, al sector es van comunicar fins a 1.816 accidents, una quantitat que l’exercici passat es va quedar en 977. La reducció, per tant, va ser del 46%. Això ha provocat que si el 2006 a la construcció hi havia el 33,7% de tots els sinistres laborals del país, el 2010 només en va aportar el 24,3%.
(...) El comerç –que també inclou els tallers mecànics– ha passat de 1.026 accidents registrats a la CASS a només 771, una disminució del 24%. Pel que fa a incidència, però, continua sent el segon sector, amb un percentatge del 19% del total de sinistres.
En tercera posició hi ha la categoria d’activitats socials i de serveis prestats, amb 558 incidents (614 el 2006), que suposen el 13,9%. L’hoteleria, amb 501 accidents, pels 592 del 2006, representa el 12,46%.
(...) El 2006, al sector es van comunicar fins a 1.816 accidents, una quantitat que l’exercici passat es va quedar en 977. La reducció, per tant, va ser del 46%. Això ha provocat que si el 2006 a la construcció hi havia el 33,7% de tots els sinistres laborals del país, el 2010 només en va aportar el 24,3%.
(...) El comerç –que també inclou els tallers mecànics– ha passat de 1.026 accidents registrats a la CASS a només 771, una disminució del 24%. Pel que fa a incidència, però, continua sent el segon sector, amb un percentatge del 19% del total de sinistres.
En tercera posició hi ha la categoria d’activitats socials i de serveis prestats, amb 558 incidents (614 el 2006), que suposen el 13,9%. L’hoteleria, amb 501 accidents, pels 592 del 2006, representa el 12,46%.
dimarts, 3 de maig del 2011
El Servei Català de la Salut aprova un conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària, i obre un període de negociacions per definir el model de reordenació sanitària
(...) El Departament de Salut inicia una fase de diàleg amb els professionals i els directors dels centres sanitaris per tal de decidir conjuntament una nova planificació de l’oferta de serveis de salut
Objectiu: adaptar el sistema públic a la nova realitat social del país
L’objectiu del Govern en matèria de salut per a aquesta legislatura se centra en la reordenació dels serveis sanitaris públics perquè puguin donar una millor resposta a les necessitats actuals de la població catalana, adaptant-se a la nova realitat social del país com l’envelliment de la població, l’augment de malalts crònics, la incidència de patologies relacionades amb la salut mental, entre d’altres.
(...)
Mesures de primera velocitat: contenció i reducció del dèficit
(...) Primer conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària a les necessitats pressupostàries actuals.
Objectiu: adaptar el sistema públic a la nova realitat social del país
L’objectiu del Govern en matèria de salut per a aquesta legislatura se centra en la reordenació dels serveis sanitaris públics perquè puguin donar una millor resposta a les necessitats actuals de la població catalana, adaptant-se a la nova realitat social del país com l’envelliment de la població, l’augment de malalts crònics, la incidència de patologies relacionades amb la salut mental, entre d’altres.
(...)
Mesures de primera velocitat: contenció i reducció del dèficit
(...) Primer conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària a les necessitats pressupostàries actuals.
dissabte, 26 de març del 2011
Tractat de Lisboa
Le Traité de Lisbonne inscrit de nouveaux objectifs sociaux à l’Union européenne tels qu’une économie sociale de marché qui tend au plein emploi et au progrès social, la lutte contre l’exclusion sociale et les discriminations, la solidarité entre les générations, la promotion de la cohésion économique, sociale et territoriale et la solidarité entre les États membres.
(p. 3)
L’article 6.1 TUE (Traité sur l'Union Européene) confère à la Charte des droits fondamentaux de l’Union européenne (CDFUE) proclamée en décembre 2000, « la même valeur juridique que les traités ». Or, cette Charte consacre plusieurs droits et principes qui sous-tendent par essence même le déploiement et la mise en oeuvre des SSIG (Services Sociaux d'Intérêt Général). Il en est ainsi plus particulièrement, et à titre uniquement illustratif, du droit à la dignité humaine (article 1er, CDFUE) et du principe de solidarité (titre IV, CDFUE) qui décline notamment les droits à la sécurité et à l’aide sociales (article 34, CDFUE), la protection de la santé (article 35, CDFUE) et l’accès aux SIEG (article 36, CDFUE).
(p. 6)
(p. 3)
L’article 6.1 TUE (Traité sur l'Union Européene) confère à la Charte des droits fondamentaux de l’Union européenne (CDFUE) proclamée en décembre 2000, « la même valeur juridique que les traités ». Or, cette Charte consacre plusieurs droits et principes qui sous-tendent par essence même le déploiement et la mise en oeuvre des SSIG (Services Sociaux d'Intérêt Général). Il en est ainsi plus particulièrement, et à titre uniquement illustratif, du droit à la dignité humaine (article 1er, CDFUE) et du principe de solidarité (titre IV, CDFUE) qui décline notamment les droits à la sécurité et à l’aide sociales (article 34, CDFUE), la protection de la santé (article 35, CDFUE) et l’accès aux SIEG (article 36, CDFUE).
(p. 6)
diumenge, 20 de març del 2011
Guided Care Reduces the Use of Health Services by Chronically Ill Older Adults
A new report shows that older people who receive Guided Care, a new form of primary care, use fewer expensive health services compared to older people who receive regular primary care. Research published in the March 2011 edition of Archives of Internal Medicine found that after 20 months of a randomized controlled trial, Guided Care patients experienced, on average, 30 percent fewer home health care episodes, 21 percent fewer hospital readmissions, 16 percent fewer skilled nursing facility days, and 8 percent fewer skilled nursing facility admissions. Only the reduction in home health care episodes was statistically significant.
divendres, 4 de març del 2011
El desempleo, la precariedad y sus consecuencias para la salud
JOAN BENACH Y MARCELO AMABLE 03/09/2002. Tribuna Salud. El País
(...) Un gran número de investigaciones científicas han mostrado con claridad cómo la salud de los desempleados es peor que la de quienes trabajan. Las personas paradas mueren antes, enferman más, tienen más problemas psicológicos, sus estilos de vida son más perjudiciales y su calidad de vida es peor. También se sabe que la desprotección social, no tener seguro de desempleo, empeora la salud. Por ejemplo, un estudio reciente ha demostrado cómo los hombres desempleados que no tienen seguro de desempleo presentan un riesgo cinco veces mayor de padecer un peor estado de salud mental que quienes trabajan. Sin embargo, en los parados con seguro ese riesgo es tan sólo dos veces superior al de quienes trabajan. Dicho de otro modo: la protección social mitiga los efectos perjudiciales del desempleo mientras que su ausencia daña la salud.
(...) Un gran número de investigaciones científicas han mostrado con claridad cómo la salud de los desempleados es peor que la de quienes trabajan. Las personas paradas mueren antes, enferman más, tienen más problemas psicológicos, sus estilos de vida son más perjudiciales y su calidad de vida es peor. También se sabe que la desprotección social, no tener seguro de desempleo, empeora la salud. Por ejemplo, un estudio reciente ha demostrado cómo los hombres desempleados que no tienen seguro de desempleo presentan un riesgo cinco veces mayor de padecer un peor estado de salud mental que quienes trabajan. Sin embargo, en los parados con seguro ese riesgo es tan sólo dos veces superior al de quienes trabajan. Dicho de otro modo: la protección social mitiga los efectos perjudiciales del desempleo mientras que su ausencia daña la salud.
dijous, 17 de febrer del 2011
Un sistema sanitario sostenible
Círculo de empresarios (febrero-marzo 2006)
(...) Un 88% del tiempo dedicado al año al cuidado de la salud es aportado por la familia o por el propio afectado (autocuidado). Los niños, los ancianos, los enfermos crónicos o graves y quienes padecen minusvalías severas son grupos muy dependientes del cuidado familiar. Los ancianos son los que mayor dependencia familiar conocen, pues sólo una quinta parte de los discapacitados mayores de 65 años es atendida en servicios sociosanitarios públicos o privados.
Según un estudio de la OCDE realizado en 19 países (OCDE 2005b), España aparece a la cola del gasto total en cuidados de larga duración como porcentaje del PIB. (...) El gasto público apuesta más por el cuidado en instituciones que en el hogar, ya que a éste le dedica sólo un 0,05% del PIB.
Esta situación difícilmente será sostenible. Aunque las mejores condiciones de vida permiten una vejez autónoma más prolongada, los últimos años de vida siempre incrementan la dependencia de la persona. Si se cumplen las predicciones, la ratio entre población mayor de 85 y población de entre 50 y 64 años ("parent support ratio") alcanzará en España en 2050 un 38%, una de las más elevadas del mundo. Eso ha de interpretarse como un aumento sustancial de la ayuda que las familias pueden tener que proporcionar a sus mayores. Sin embargo, el entorno social y laboral evoluciona de un modo que hace muy improbable que la familia pueda seguir asumiendo la responsabilidad del cuidado de los mayores.
(...) Un 88% del tiempo dedicado al año al cuidado de la salud es aportado por la familia o por el propio afectado (autocuidado). Los niños, los ancianos, los enfermos crónicos o graves y quienes padecen minusvalías severas son grupos muy dependientes del cuidado familiar. Los ancianos son los que mayor dependencia familiar conocen, pues sólo una quinta parte de los discapacitados mayores de 65 años es atendida en servicios sociosanitarios públicos o privados.
Según un estudio de la OCDE realizado en 19 países (OCDE 2005b), España aparece a la cola del gasto total en cuidados de larga duración como porcentaje del PIB. (...) El gasto público apuesta más por el cuidado en instituciones que en el hogar, ya que a éste le dedica sólo un 0,05% del PIB.
Esta situación difícilmente será sostenible. Aunque las mejores condiciones de vida permiten una vejez autónoma más prolongada, los últimos años de vida siempre incrementan la dependencia de la persona. Si se cumplen las predicciones, la ratio entre población mayor de 85 y población de entre 50 y 64 años ("parent support ratio") alcanzará en España en 2050 un 38%, una de las más elevadas del mundo. Eso ha de interpretarse como un aumento sustancial de la ayuda que las familias pueden tener que proporcionar a sus mayores. Sin embargo, el entorno social y laboral evoluciona de un modo que hace muy improbable que la familia pueda seguir asumiendo la responsabilidad del cuidado de los mayores.
dijous, 10 de febrer del 2011
Pensiones y pacto social. Recorte del 20%
Antonio Antón (Nueva Tribuna) 01/02/2011
Profesor honorario de Sociología de la Universidad Autónoma de Madrid
El acuerdo sobre pensiones supone un recorte medio en torno al 20%, respecto de los derechos actuales. (...) para una minoría la rebaja es menor, cercana al 7%, y para la gran mayoría es mayor, entre el 18% y el 26%.
Dada la diversidad de los recortes, los resultados respecto de las posiciones iniciales de Gobierno y sindicatos y la relevancia de los efectos sociopolíticos y sindicales de este acuerdo es preciso valorar con rigor su contenido y su significado.
Es reconocido por todas las partes que supone un recorte de las pensiones futuras respecto de los derechos actuales y que el objetivo es reducir 3 puntos del PIB el gasto en pensiones para el año 2027, en que culmina su aplicación progresiva: un 25% de los 12 puntos previstos del PIB para que se mantengan los 9 puntos actuales (o lo que es lo mismo, impedir el crecimiento de un tercio del gasto actual en pensiones públicas para mantener los mismos derechos).
(...) Como se avanzaba, el resultado del acuerdo, cuando se aplique totalmente en el año 2027, es un recorte medio en torno al 20%, contemplando el conjunto de pensiones de jubilación. Este resultado global es compartido por catedráticos de economía como I. Zubiri (ver diario El País, 30-1-2011) y R. Muñoz de Bustillo (coautor junto con otros catedráticos e investigadores del libro “La reforma del sistema de pensiones” –ed. Talasa- coordinado por mi parte).
Profesor honorario de Sociología de la Universidad Autónoma de Madrid
El acuerdo sobre pensiones supone un recorte medio en torno al 20%, respecto de los derechos actuales. (...) para una minoría la rebaja es menor, cercana al 7%, y para la gran mayoría es mayor, entre el 18% y el 26%.
Dada la diversidad de los recortes, los resultados respecto de las posiciones iniciales de Gobierno y sindicatos y la relevancia de los efectos sociopolíticos y sindicales de este acuerdo es preciso valorar con rigor su contenido y su significado.
Es reconocido por todas las partes que supone un recorte de las pensiones futuras respecto de los derechos actuales y que el objetivo es reducir 3 puntos del PIB el gasto en pensiones para el año 2027, en que culmina su aplicación progresiva: un 25% de los 12 puntos previstos del PIB para que se mantengan los 9 puntos actuales (o lo que es lo mismo, impedir el crecimiento de un tercio del gasto actual en pensiones públicas para mantener los mismos derechos).
(...) Como se avanzaba, el resultado del acuerdo, cuando se aplique totalmente en el año 2027, es un recorte medio en torno al 20%, contemplando el conjunto de pensiones de jubilación. Este resultado global es compartido por catedráticos de economía como I. Zubiri (ver diario El País, 30-1-2011) y R. Muñoz de Bustillo (coautor junto con otros catedráticos e investigadores del libro “La reforma del sistema de pensiones” –ed. Talasa- coordinado por mi parte).
diumenge, 6 de febrer del 2011
Tendències obesitat Andorra
Clara Garnica. "Andorra, dins la tendència mundial que duplica les xifres d'obesos" El Periòdic (06/02/11)
(...) Al 2008 l'IMG mitjà mundial es va situar en 23,8 pels homes i en 24,1 per les dones. Les dades més recents al Principat, i que daten del 2004, situen la mitjana dels homes en un índex de 26 i la de les dones en 24,95. I tenint en compte, tal i com constaten des del col·legi, que les dades han augmentat els darrers anys, aquesta xifra pot ser lleugerament superior actualment.
A més d'obesitat, un consum calòric més elevat del que l'organisme necessita pot derivar també en un augment del colesterol a la sang. En aquest sentit, la revista The Lancet situa Andorra en el panorama mundial. Segons asseguren, Alemanya, Groenlàndia, Islàndia i Andorra són els països occidentals amb el colesterol més alt, amb una mitjana de sèrum de colesterol total al voltant dels 5,5 mmol/l. Durich va manifestar al respecte que aquest índex elevat pot venir determinat «per un sedentarisme excessiu al nostre país, ja que el 90% de la població andorrana camina menys de deu minuts diaris», a més de l'augment del consum de plats precuinats i congelats, més rics en greixos saturats. I també la crisi condicionat l'obesitat, «la gent consumeix menys peix pel seu preu elevat i en canvi consumeix més restauració del tipus fast-food pel preu atractiu que presenten», va exposar la dietista. (...)
(...) Al 2008 l'IMG mitjà mundial es va situar en 23,8 pels homes i en 24,1 per les dones. Les dades més recents al Principat, i que daten del 2004, situen la mitjana dels homes en un índex de 26 i la de les dones en 24,95. I tenint en compte, tal i com constaten des del col·legi, que les dades han augmentat els darrers anys, aquesta xifra pot ser lleugerament superior actualment.
A més d'obesitat, un consum calòric més elevat del que l'organisme necessita pot derivar també en un augment del colesterol a la sang. En aquest sentit, la revista The Lancet situa Andorra en el panorama mundial. Segons asseguren, Alemanya, Groenlàndia, Islàndia i Andorra són els països occidentals amb el colesterol més alt, amb una mitjana de sèrum de colesterol total al voltant dels 5,5 mmol/l. Durich va manifestar al respecte que aquest índex elevat pot venir determinat «per un sedentarisme excessiu al nostre país, ja que el 90% de la població andorrana camina menys de deu minuts diaris», a més de l'augment del consum de plats precuinats i congelats, més rics en greixos saturats. I també la crisi condicionat l'obesitat, «la gent consumeix menys peix pel seu preu elevat i en canvi consumeix més restauració del tipus fast-food pel preu atractiu que presenten», va exposar la dietista. (...)
dimarts, 18 de gener del 2011
Measuring the Health of the Public
(...) Echoing the work of the Robert Wood Johnson Foundation Commission to Build a Healthier America, the report also calls for increased federal focus on the non-clinical factors that we know affect how healthy we are such as access to affordable, healthy foods; safe places for children to exercise; and access to high-quality education. The authors of the report recommend that the Department of Health and Human Services (HHS) develop and implement a standardized, core set of community health indicators that reflect these critical social determinants of health and enable true comparisons from one jurisdiction to another.
divendres, 7 de gener del 2011
Experimental Study of Nutrition Facts Label Format
November 10, 2010.
Leslie Kux,
Acting Assistant Commissioner for Policy.
[FR Doc. 2010-28966 Filed 11-16-10; 8:45 am]
BILLING CODE 4160-01-P
Nutrition information is required on most packaged foods and this information must be provided in a specific format (...) More recently, FDA conducted qualitative consumer research on the format of the Nutrition Facts label on behalf of the Agency's Obesity Working Group (OWG), which was formed in 2003 and tasked with outlining a plan to help confront the problem of obesity in the United States
(...) One Advance Notices of Proposed RuleMaking (ANPRM) requested comments on whether and, if so, how to give greater emphasis to calories on the Nutrition Facts label and the other requested comments on whether and, if so, how to amend the Agency's serving size regulations. In 2007, FDA issued an
ANPRM requesting comments on whether the Agency should require that certain nutrients be added or removed from the Nutrition Facts label.
FDA conducts consumer research under its broad statutory authority to protect the public health by ensuring that "foods are safe, wholesome, sanitary and properly labeled"
(...) FDA is proposing to conduct an experimental study to quantitatively assess consumer reactions to potential options for modifying the Nutrition Facts label format. The purpose of the study is to help
enhance FDA's understanding of consumer comprehension and acceptance of modifications to the Nutrition Facts label format. The study is part of the Agency's continuing effort to enable consumers to make informed dietary choices and construct healthful diets.
(...) The study will focus on the following types of consumer reactions:
(1) Judgments about a food product in terms of its nutritional attributes and overall healthfulness and
(2) ability to use the Nutrition Facts label to, for example, calculate calories and estimate serving sizes needed to meet objectives. To help understand consumer reactions, the study will also collect information on participants' background, including but not limited to use of the Nutrition Facts label and health status.
(...) Several comments cited the importance of studying ways to improve the Nutrition Facts label on packaged foods and commended FDA for doing it.
(...)
(Comment 2) One comment suggested adding questions about product purchase intent, amount the consumer would likely eat, and impression of the product's taste and safety.
(...) FDA agrees that demographic factors such as age and gender, health concerns, grocery shopping, and food preparation experiences are important factors.
(...) It is estimated that the prevalence of food allergies ranges from approximately 1 to 10 percent of the population.
References
Lando A. and J. Labiner-Wolfe, "Helping Consumers to Make More Healthful Food Choices: Consumer Views on Modifying Food Labels and Providing Point-of-Purchase Nutrition Information at Quick-Service
Restaurants," Journal of Nutrition Education and Behavior 39: 157-163,
2007.
U.S. Food and Drug Administration, Calories Count: Report of the Working Group on Obesity, 2004, (http://www.fda.gov/Food/LabelingNutrition/ReportsResearch/ucm081696.htm)
Schnieder Chafer, J.J., S.J. Newbery, M.A. Riedl, et al., "Diagnosing and Managing Common Food Allergies: A Systematic Review" Journal of the American Medical Association 303(18): 1848-1856.
Silverglade, B and I.R. Heller, "Food Labeling Chaos: The Case for Reform" Center for Science in the Public Interest, March 2010, available at: http://www.cspinet.org/new/pdf/food_labeling_chaos_
report.pdf
Leslie Kux,
Acting Assistant Commissioner for Policy.
[FR Doc. 2010-28966 Filed 11-16-10; 8:45 am]
BILLING CODE 4160-01-P
Nutrition information is required on most packaged foods and this information must be provided in a specific format (...) More recently, FDA conducted qualitative consumer research on the format of the Nutrition Facts label on behalf of the Agency's Obesity Working Group (OWG), which was formed in 2003 and tasked with outlining a plan to help confront the problem of obesity in the United States
(...) One Advance Notices of Proposed RuleMaking (ANPRM) requested comments on whether and, if so, how to give greater emphasis to calories on the Nutrition Facts label and the other requested comments on whether and, if so, how to amend the Agency's serving size regulations. In 2007, FDA issued an
ANPRM requesting comments on whether the Agency should require that certain nutrients be added or removed from the Nutrition Facts label.
FDA conducts consumer research under its broad statutory authority to protect the public health by ensuring that "foods are safe, wholesome, sanitary and properly labeled"
(...) FDA is proposing to conduct an experimental study to quantitatively assess consumer reactions to potential options for modifying the Nutrition Facts label format. The purpose of the study is to help
enhance FDA's understanding of consumer comprehension and acceptance of modifications to the Nutrition Facts label format. The study is part of the Agency's continuing effort to enable consumers to make informed dietary choices and construct healthful diets.
(...) The study will focus on the following types of consumer reactions:
(1) Judgments about a food product in terms of its nutritional attributes and overall healthfulness and
(2) ability to use the Nutrition Facts label to, for example, calculate calories and estimate serving sizes needed to meet objectives. To help understand consumer reactions, the study will also collect information on participants' background, including but not limited to use of the Nutrition Facts label and health status.
(...) Several comments cited the importance of studying ways to improve the Nutrition Facts label on packaged foods and commended FDA for doing it.
(...)
(Comment 2) One comment suggested adding questions about product purchase intent, amount the consumer would likely eat, and impression of the product's taste and safety.
(...) FDA agrees that demographic factors such as age and gender, health concerns, grocery shopping, and food preparation experiences are important factors.
(...) It is estimated that the prevalence of food allergies ranges from approximately 1 to 10 percent of the population.
References
Lando A. and J. Labiner-Wolfe, "Helping Consumers to Make More Healthful Food Choices: Consumer Views on Modifying Food Labels and Providing Point-of-Purchase Nutrition Information at Quick-Service
Restaurants," Journal of Nutrition Education and Behavior 39: 157-163,
2007.
U.S. Food and Drug Administration, Calories Count: Report of the Working Group on Obesity, 2004, (http://www.fda.gov/Food/LabelingNutrition/ReportsResearch/ucm081696.htm)
Schnieder Chafer, J.J., S.J. Newbery, M.A. Riedl, et al., "Diagnosing and Managing Common Food Allergies: A Systematic Review" Journal of the American Medical Association 303(18): 1848-1856.
Silverglade, B and I.R. Heller, "Food Labeling Chaos: The Case for Reform" Center for Science in the Public Interest, March 2010, available at: http://www.cspinet.org/new/pdf/food_labeling_chaos_
report.pdf
Subscriure's a:
Missatges (Atom)